El Barça derrota l'Almeria al Camp Nou (2 a 0)

Comença el partit amb poca intensitat al Camp Nou. El públic s'inquieta a la mínima, Henry juga de davanter centre, amb Dos Santos a l'extrem dret, Touré Yaya com a centrecampista de contenció. Els distribuïdors de joc busquen Henry amb passades llargues, com Rijkaard havia anunciat.Així s'arriba al minut 10, el primer còrner a favor dels blaugrana, que només en treuen un contraatac perillós de l'Almeria, incrementant l'estadística d'altíssima ineficàcia en els còrners.

Joc espès, sensació d'intent de canvi en l'articulació del joc ofensiu. De moment, sense problemes per a l'Almeria que, lluny de tancar-se, ensenya els ullals en ofensives esporàdiques quan disposen de metres per avançar. La pressió del Barça és tova. Tot i amb això, xut de Ronaldinho en la seva habitual jugada d'encarar des de l'extrem i buscar el segon pal a mitja alçada. El porter l'atura. I al minut següent, perillosa incursió de l'Almeria a l'àrea blaugrana, amb xut final que Valdés bloca. Partit obert, futbol amb espais, sensació de que hi haurà gols.

Minuts distrets, amb un Ronaldinho participatiu i l'equip animós. Però també ho està l'Almeria, que iguala la balança amb un bon toc de pilota, res de futbol a granel. Amb tot, el partit és estrany perquè, malgrat el bon toc dels equips, hi ha poc centrecampisme, i la pilota vola d'un costat a l'altre sense precisió. Això hauria de beneficiar el joc d'Henry, que beu de transicions ràpides.

Minut 29, el Barça munta un atac que acaba en contraatac andalús, el Barça recupera la pilota i contraataca però s'avorta la jugada perquè un jugador rival està estirat al terra, presumptament lesionat. I sant tornem-hi. El desordre afavoreix la vistositat, però deu desagradar Rijkaard, que remuga de tant en tant a la banqueta. El gol es fa esperar.

Ronaldinho llança una falta
Minut 32: falta perillosa a favor del Barça, al vèrtex de l'àrea esquerra. Cobeño, el porter rival, rebutja la pilota com pot. El públic s'anima, les jugades d'atac se succeeixen, sense perill explícit però en qualsevol moment una esquena ben guanyada o un rebot afortunat pot marcar diferències. Però tant per un equip com per l'altre. Al minut 36, passada excel·lent de Ronaldinho a Henry, escorat cap a l'esquerra, i fora de joc molt justet que impedeix un gol probable. Però al cap d'un minut, jugada enrevessada de Dos Santos que perd la pilota dins l'àrea i Henry, pillo, l'aprofita per fer el gol gairebé sol. 1 a 0, minut 37.
Alleugeriment d'Henry, doncs. El partit manté el perfil malgrat que el marcador ja no està anivellat. L'anima, alguna errada de l'àrbitre, d'aquestes que alguns diuen que són la salsa del futbol, però no hi ha cap experiència per contradir-los... Puyol es queixa d'una topada de fa una estona, Márquez escalfa a la banda, Abidal pren mal en una falta que rep però li xiulen a ell. El partit, amb tot, no té ritme. Milito es mostra segur quan l'Almeria ataca. L'àrbitre xiula la mitja part i a ningú li sap gaire greu. Ara bé: dues ocasions de gol, una diana. Una bona mitjana.

La segona part
Márquez entra per Puyol a la segona part. Gudjohnsen s'ha escalfat durant la mitja part, però de moment s'asseurà a la banqueta. Abidal segueix a l'equip. Als 20 segons, bona incursió d'Henry a l'àrea que frustra el porter, però recorda l'Henry letal dels bons temps a l'Arsenal. El partit segueix flàccid. Poca pressió, espais lliures, passades llargues, imprecisió, jugades imprevistes i sensació de desordre, amb els equips molt estirats sobre l'herba.

Minut 49. Nou intent de Ronaldinho d'esquivar els defenses rivals, però sense encert. Se sent algun xiulet opac i s'escolta un remor, un "ai, ai, ai" a la graderia. Henry de seguida hi torna, i fa una passada de la mort esmorteïda... L'Almeria replica amb una fuetada tan veloç que gairebé ni inquieta. Al minut 54, Soriano rep una falta invisible de Touré, sense conseqüències.

Al següent atac, el Barça torna a l'automatisme que Rijkaard vol esmolar: atacs lents, passades curtes i horitzontals, poc primer toc i esterilitat ofensiva (i algun xiulet esporàdic). Però el marcador és favorable i la paciència encara té marge.

Al minut 55, canvi a l'Almeria, homònim: Ortiz per Ortiz. El joc continua amb una topada de Dos Santos, que cau sobre els ronyons quan intentava una centrada perillosa que acaba en còrner. El Barça pressiona amb tres còrners seguits amb intents un pèl acrobàtics de fer gol, infructuosos.

Un quart d'hora de la segona part, avantatge mínim al marcador, espais oberts i sensació general d'espessor. Oportunitat d'Iniesta després d'una passada d'espavilat de Touré. De seguida, segon canvi del Barça: entra Gudjohnsen -fins fa una setmana un jugador descartat per decisió tècnica- per Touré. L'Almeria també fa un canvi, i el partit es reinicia amb nova sang al camp i cames fresques que potser aportin ritme.

Quan la pilota corre pel mig del camp, sembla un partit amistós. Quan enfila les àrees, s'anima. El problema és que dels atacs el Barça en treu còrners i dels còrners en treu ben poc rèdit. Poca cosa més, corre el temps però no gaire. La velocitat avui s'ha absentat del camp, malgrat l'arenga prèvia de Rijkaard. El Barça juga amb pilotes llargues, però no hi està acostumat, i a una part del públic la paciència se li esgota. Som al minut 70.

De nou, a falta de futbol sobre l'herba, el partit s'anima a la banqueta: Messi es disposa a entrar al camp i el públic s'anima o es pregunta a qui substituirà. Mentre s'ho pensen, Henry fa una jugada d'extrem i força un... còrner. De nou el malbarata, el Barça. I entra Messi per Ronaldinho, que acomiada el brasiler amb aplaudiments i rep Messi amb entusiasme.

Falta un quart d'hora pel final del matx i l'Almeria intentarà trobar petroli amb jugades aïllades. D'entrada, una piscina teatral no enganya l'àrbitre, que no dictamina penal de cap maneres. Quan s'estira, l'equip andalús demostra que és agosarat però poc resolutiu. Però arriba a l'àrea blaugrana. Una inquietud recorre la graderia. El camp és un escenari en què el Barça se sap superior però no ho demostra, i l'Almeria se sap inferior i ho demostra.

I quan la inquietud planava al Nou Camp, Dos Santos provoca que l'àrbitre consideri penal una piscina similar a la viscuda minuts abans a l'àrea contrària. L'escenografia l'ha dissenyat el poderós i Messi, sense problemes i en absència de Ronaldinho, transforma el penal pel mig de la porteria, a mitja alçada, suaument, eficaç i letal.

El partit està sentenciat, queden els minuts-Messi, el futbol elèctric sense concessions a l'ordre ni a la dosificació física, acompanyat de la hipermotivació de Gudjohnsen, que en cada intervenció sua la cansalada si cal per aportar verticalitat a l'equip. Curiosament, però, és una combinació Henry-Dos Santos que acaba en un xut creuat que saluda de ben a prop el pal esquerra de la porteria andalusa. No és gol, però s'hi ha assemblat molt. Com la següent jugada, ara entre Messi i Henry, que el porter rebutja amb eficàcia.

Al minut 87, Henry ha fet una jugada tipus Arsenal, driblant amb velocitat dos defensors i intentant creuar la pilota. El porter l'ha vist a venir, i Messi, que esperava tot sol la passada letal, ha arrufat el nas.

D'ençà del segon gol (i de l'entrada de Messi i la sortida de Ronaldinho), el Barça s'agrada i juga a plaer, fent alguna filigrana a la davantera i gaudint del partit, amb el marcador a favor i alliberat de la hipòtesi que un gol rival signifiqués l'empat.

Al minut 91, Abidal es pren la justícia per la seva mà i li etziba una puntada a un rival (intentant rebutjar, això sí, la pilota) i el fa callar amb un senyal explícit, mentre l'àrbitre li treu la groga.

El partit acaba amb tres punts al sac, poc joc, golet d'autoajuda d'Henry i poca cosa més, a banda del retorn de Touré Yaya, Zambrotta i Márquez.