El Barça empata amb el València 1-1 en el temps afegit

Un brindis de Copa com no es recordava. Un mal resultat i un bon partit de futbol. Un matx trepidant amb coses greus en joc (l’accés a la final) i una posada en escena lleugera, àgil, viva, ben acolorida per dos equips audaços en el seu estil. Barça i València van ensenyar-se cuixa i múscul, escot i pulmons, cor i cervell. Una cita amb insinuacions i amb força bruta. Amb moments espectaculars i constants tàctiques brillants. Una barreja explossiva d’exhuberància i rigor. Un equilibri dinàmic. El Ying i el Yang.

Respiració i inspiració. Quan semblava que desapareixeria la primera, va aparèixer la segona. Quan semblava que el Barça acabaria ofegat pel millor València de la temporada un cop de geni va tornar a la vida l’equip blaugrana. Villa i Xavi. Xavi i Villa. Dues forces fonamentals per entendre el matx. El davanter valencianista va redoblar la seva fama de botxí culer, amb el seu cinquè gol seguit al Camp Nou. El migcampista català va reforçar el seu paper de rescatador amb el seu quart gol en els darrers sis partits. Dos actors, que no solistes. Perquè ahir l’espectacle va ser coral.

Audàcia i ressistència
Abidal va cavalcar com se l’enyorava, Touré va aixecar la gespa així que va anar cap endavant, Xavi va estar omnipresent, la defensa impetuosa, els cracs intensos. Només va faltar el gol... fins a l’últim sospir. Fins llavors un València d’esforç encomiable i d’un porter salvador va treballar-se un resultat d’or al Camp Nou. Va destacar Villa i Hildebrand, els punts més radicals de l’equip visitant, però també els més propers. Amb mig equip menor de 25 anys, Koeman va solidificar una alineació atrevida i responsable, tenaç i amenaçadora a pesar que només va rematar a porteria en una ocasió. En van tenir prou. Sort o mala sort. Ying i Yang. Un empat que és en si una victòria i una derrota.

El Barça va fer molts més mèrits dels que va indicar el marcador. A la dualitat, sens dubte, també hi ha la paradoxa. En el partit de Copa que més va arriscar, més càstig va rebre. En el partit que més llibertat va cridar, més empresonat es va sentir, en el partit que més va fer valer la seva identitat més va témer per acabar buit. Va ser el cinquè empat a la Copa en set partits, però cap com el d’ahir. Ni la ridícula igualada davant l’Alcoià, ni els especuladors resultats contra el Sevilla, ni la improductivitat al camp del Vila-real. Res com el cúmul de joc, ocasions, remats, rebots, nervis i angoixes com les d’ahir.
Xavi i Villa. Hildebrand i Eto’o. Messi i Banega. Abidal i Joaquín. Henry i Albiol. Rijkaard i Koeman. Eusebio i Bakero. Un Barça hiperofensiu i un València valent en la ressistència. El Ying i el yang.L’ anada i la tornada. La Copa o la vida.


CLIQUEU AQUÍ PER VEURE LA RETRANSMISSIÓ DEL PARTiT