Golejada per recordar al Camp Nou
Lliga BBVA
Si el partit d’ahir era el primer examen parcial del nou curs, no es pot dir altra cosa que l’alumne ha encarrilat bé l’assignatura. El Barça va guanyar, va golejar (6-1) i va esclafar aquest Atlètic de Madrid de Champions que totes les cròniques de l’últim mes i mig havien situat ja entre els candidats clars a disputar la Lliga.
L’equip matalasser venia al Camp Nou a presentar les credencials, a demostrar que ja no és el coitus interruptus de les últimes temporades i això va convertir el partit en la prova del cotó per a un Barça que si en una cosa no havia destacat en el passat recent era a sortir airós davant els rivals directes. En 8 minuts, ja ho tenia enllestit i en 20 havia convertit el tràngol en festival.
Venia el Barça de guanyar dos partits en el descompte (Espanyol i Xakhtar), però ahir va sortir a no temptar la sort un tercer cop. Sense Alves –reservat amb molèsties– i amb Gudjohnsen convertit en la sorpresa del dia de Guardiola, l’equip va sortir endolladíssim des del xiulet inicial i en aquells 8 minuts havia transformat un córner (Márquez), un penal tan estúpid com indiscutible a Messi (Eto’o) i una falta directa (Messi) amb el porter posant una barrera que ningú havia demanat.
Es van ajuntar la fam amb les ganes de menjar. La fam indiscutible d’un Barça que és igual d’inconformista per guanyar in extremis que per buscar el KO tècnic del rival en el primer assalt. I l’empanada d’un Atlètic que va quedar estabornit amb el primer cop i no va saber evitar els següents que li van caure sense pietat ni descans per part de l’onze blaugrana.
Seria temerari deixar-se portar per l’enormitat del guarisme i de la distància futbolística que el Barça va demostrar sobre el terreny de joc. 90 minuts, per gloriosos i excelsos que siguin, són una bona nit, 3 puntets més i a pensar en el pròxim.
Però tampoc es tracta de posar-se una bena als ulls. L’equip de Guardiola va mantenir ahir la línia ascendent, va brillar col·lectivament i individualment i no només va sumar la quarta victòria seguida a la Lliga (sisena en total), sinó que va enviar un missatge nítid als rivals que ja fa setmanes que se’l miren de cua d’ull.
Se li discutia la pegada i ahir va convertir en gol les seves cinc primeres rematades, inclosa la d’un gol anul·lat a Gudjohnsen. Els tres primers van ser a pilota aturada i amb el rival grogui, però el quart va sumar moltes virtuts, començant per aniquilar la reacció insinuada pel gol de Maxi. Una rosca imponent que manté l’extraordinària permeabilitat de la porteria del Barça en aquest inici de cicle.
Brillants
El recital continuat de Xavi –quina ovació quan va marxar!– va proporcionar-li a Eto’o l’oportunitat de lluir-se de nou, retallant els centrals i marcant el seu segon gol (4-1) de la nit. Després s’hi va afegir Iniesta amb una rosca al pal i una gran jugada que va transformar Gudy (5-1) recollint el refús altre cop del pal. I el coast to coast de Messi, estel·lar, que malauradament va sortir fregant el pal, però que li va valer les reverències del Camp Nou.
Com deuen estar les ganes al vestidor del Barça que Eto’o no volia ser substituït i Henry, amb tot enllestit, va voler apuntar-se a la festa amb un golàs en la definició i en la jugada que el va gestar. I és que el partit del Barça va ser una delícia d’espectacle i segur que va fer venir salivera als milers de culers que encara es resisteixen a omplir el Camp Nou.
