Esports

Ridícul i punt d'inflexió

copa Catalunya

No era el Bernabéu. Ni el Lluís Companys. Era el camp de la Devesa, a Sant Carles de la Ràpita, però l’autocar del Barça va ser rebut amb una sonora escridassada. Primer als jugadors, després al president. L’afició culer del Montsià no havia paït que l’equip blaugrana, condicionat per l’absència de 15 internacionals, no hagués convocat cap dels sis homes de la primera plantilla que tenia disponibles. Perquè la realitat era que la segona semifinal de la Copa Catalunya s’havia convertit en un partit de segona divisió B. I el duel se’l va endur el Sant Andreu per un marcador clar: 3-1.


Moltes circumstàncies feien mal ahir al principal torneig català. Poca afició i cap estrella sobre la gespa. Tampoc a la graderia. Ni Víctor Valdés, ni Dani Alves, ni Gudjohnsen, ni Eto’o es van apropar a les terres del sud. Així els més sol·licitats van ser Guardiola –a la graderia– i Luis Enrique –a la banqueta–, a l’espera de temps millors per a la Copa que hauria d’unir els clubs catalans.

Davant tot plegat, la Federació Catalana de Futbol (FCF) va admetre el fracàs del model actual i va anunciar un canvi de format per a l’any vinent. “Parlarem amb els clubs perquè això no es repeteixi. Hi haurà modificacions”, va indicar el president de la FCF, Ricardo Campoy. El president del Barça, Joan Laporta, present a la llotja, també va apostar per un format “més atractiu i competitiu”, alhora que lamentava la situació d’ahir. “Ens sap greu, però havíem de prioritzar els nostres interessos esportius”, va assenyalar Laporta, secundant la decisió de Guardiola de blindar els cracs de possibles lesions.

Brilla Edu Oriol
Quin sentit té l’actual format de la Copa Catalunya, que encara no se sap quan es jugarà la final? Quin sentit té que el Barça hi enviï sota el nom del primer equip del club una barreja de nois del filial i d’altres en edat juvenil? Quin sentit té que es jugui en un camp de gespa artificial? Quin sentit té que es jugui en dates FIFA? Poca gent es creu aquesta Copa i a partir d’aquí, l’esperpent gairebé es pot dir que estava assegurat, començant per l’esbroncada que es va endur el Barça i seguint per una derrota que en condicions normals seria impossible. Ahir era una possibilitat molt real, malgrat les ganes que hi van posar els joves  futbolistes barcelonistes.

El que va brillar, però, va ser Edu Oriol, un atacant del Sant Andreu que va fer el primer gol quadribarrat –en una rematada pel pal curt– i va donar el segon –amb una centrada que va rematar Daniel Martí–  enmig de nombrosos detalls tècnics. El Barça havia empatat a un en una bona acció de Fontàs culminada per Sergio Busquets per sota. Va ser de les poques arribades blaugranes.

La intensitat de la primera part va anar decaient a la segona i va sentenciar amb un segon gol d’Edu Oriol, que no oblidarà el matx d’ahir. El 3-1 encara podia haver sigut més ampli si no fos per un parell d’aturades d’Oier. El Barça queia eliminat i la Copa Catalunya tocava fons. Els canvis són urgents. Tothom hi està d’acord.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Punt final a l’agonia

Girona
 

Hi ha dies que no surt res

Barcelona
 
 

Premi a la resiliència

Getafe
 

Oportunitat perduda de l’Hiopos al Buesa Arena (100-99)

Vitòria / Lleida
 

L’1x1 del Barça contra la Real

 
El protagonista
Yangel Herrera

Múscul i brega al servei de l’equip

Girona
 

El Pazo frena el Barça

barcelona / lugo