El Barça pateix però es classifica per als vuitens de final
Copa del Rei
El Barça de Guardiola continua fent passos per recuperar el liderat del futbol espanyol, que fa dos anys li va regalar al Reial Madrid embolicat en paper de cel·lofana. Potser el d’ahir davant el Benidorm va ser un passet molt petit, però també sumarà perquè fa moltes setmanes que en fa, gràcies a un futbol més sòlid i espectacular, a l’autoritat de la seva trajectòria, al liderat de la Lliga –encara que amb només 2 punts d’avantatge sobre els blancs–, al liderat a Europa, i també amb la classificació per als vuitens de final de la Copa.
Era un tràmit i va ser discret de principi a final. L’equip blaugrana no va fer cap mèrit que no se li suposi passant ronda a costa del Segona B valencià i el partit d’ahir, tan desangelat sobre la gespa com a les despobladíssimes grades del Camp Nou, només va tenir la virtut de la victòria, tot i arribar de penal i a 4 minuts del final. Però a només 24 hores del KO sagnant del Madrid davant el Real Unión d’Irun, complir amb el seu deure com ho va fer ahir el Barça només ajuda a consolidar el seu crèdit i a deixar una mica més tocat el màxim rival.
Guardiola s’ho veia venir. Per això va afrontar la cita copera d’ahir amb un protocol diferent de l’habitual, amb paraules que podien semblar exagerades, insinuant que els seus homes estaven afluixant, anunciant la proximitat d’una “relliscada” i recordant-los que després de dos anys en blanc la Copa és “objectiu prioritari”.
La presència de Messi a l’equip titular reforçava les paraules del tècnic, però l’inici del partit va demostrar que Guardiola golejava els seus jugadors en la tensió i l’atenció amb què encarava aquest partit. Físicament van sortir a la gespa, però mentalment va semblar que s’havien quedat a casa.
Una qüestió mental
No hi va haver més motius futbolístics que justifiquessin el pobre partit del Barça i la longevitat del 0-0 que la falta d’intensitat mental i de concentració dels seus jugadors, que va perjudicar la velocitat de pilota, la precisió en les passades, el ritme del joc i fins i tot el control de la situació.
La prova és que el Benidorm va tenir la seva oportunitat d’equilibrar l’eliminatòria. De fet en va tenir almenys tres, en una falta directa que Pinto i el pal van salvar, en un llançament llarg de Ruano que a punt va estar de sorprendre Pinto i també en una rematada de cap claríssima de Flavio sol a la frontal de la petita (centrada gentilesa de Sylvinho). Després d’aquesta, Guardiola va moure fitxa fent escalfar Xavi, Eto’o i Pedro.
El Barça també n’havia tingut, és cert, almenys tantes com el seu crescut rival d’ahir, però va exhibir la mateixa precisió dins l’àrea que al migcamp i tant Bojan com Messi van fallar uns contra uns amb el porter Caballero. De fet, ofensivament tot va semblar començar i acabar en Messi, l’únic capaç d’accelerar prou la pilota i el que va fer quasi totes les rematades amb perill del seu equip.
Inclòs el gol. Un golet a l’alçada del partit; de penal, a quatre minuts del final i transformat a empentes i rodolons després del refús del porter.
