Les 8 raons de Pequín 2008

A les 8 del vespre d’avui divendres, dia 8 del mes 8 de l’any 2008, començaran a Pequín els XXIX Jocs Olímpics. El 8 és un número de la bona sort en la cultura xinesa; també es poden resumir en vuit les raons que hi ha al darrere de la cita olímpica que ha provocat més expectativa des de la Guerra Freda.

1. Ampliar el moviment olímpic
El president del Comitè Olímpic Internacional (COI) va defensar ahir que la concessió dels Jocs a Pequín es justifica només pel fet que “obren l’olimpisme a una cinquena part de la humanitat”. L’esport s’havia entès fins fa poc a la Xina com un instrument per aconseguir prestigi polític. L’organització dels Jocs ha servit en canvi perquè es potenciï l’exercici físic com una forma d’esbarjo i com a part fonamental del sistema educatiu.

2. El PCX busca legitimitat
Els Jocs han imbuït la Xina sencera de l’esperit olímpic, però el govern els ha fet servir per legitimar-se davant el poble. El país viu un moment de creixement desorbitant que consolida una nova classe mitjana cada vegada més exigent amb els seus drets civils però que també fa que apareguin greus diferències socials. Els Jocs Olímpics són una ocasió de luxe perquè el Partit Comunista Xinès (PCX) demostri que és una força de poder moderna i no una estructura mastodòntica amb una imatge arcaica i corrupta.

3. Unir 1.300 milions
Els Jocs han sigut utilitzats pel PCX per reforçar l’esperit nacional com a aglutinador de la societat. El combustible d’aquest patriotisme extrem és l’eufòria entorn del liderat que s’espera dels atletes xinesos i les manifestacions nacionalistes que s’han produït repetidament des de la primavera, com a reacció a les protestes internacionals contra la manca de llibertat a la Xina i les revoltes violentes al Tibet.

4. Una ciutat es transforma
Pequín ha sofert una transformació urbanística radical. La ciutat tenia només quatre línies de metro; des d’aquest any ja en són vuit, amb un recorregut de 200 quilòmetres. S’han invertit 2.700 milions d’euros en un nou aeroport, 1.300 milions d’euros en instal·lacions esportives, s’ha fet un barri olímpic de 2,5 milions de metres quadrats i s’ha construït del no res el parc urbà més gran del planeta. A la ciutat s’han enderrocat gairebé el 90% dels barris vells per construir districtes amb més comoditats i lliures de fàbriques.

5. Canvi de maneres
La millora del civisme a Pequín és un fenomen que només s’explica en una societat on la jerarquia imposa. Els dos últims anys han sigut un intensiu per polir les maneres dels ciutadans i el resultat, tot i que encara queda molt per millorar, ha sigut espectacular: les cues públiques es respecten més, cada vegada és més difícil veure gent escopint pel carrer i la xarxa sanitària pública ha fet un salt endavant, com també ho ha fet l’educació vial.

6. Un any per oblidar
Els Jocs es reformularan d’alguna manera per recordar la successió de catàstrofes naturals i negligències que han afectat la vida de milions de persones. El terratrèmol de Sichuan, que va fer més de 70.000 morts, va ser el pitjor tràngol, però el país ha patit aquest 2008 les pitjors inundacions i els pitjors temporals de neu en mig segle, accidents ferroviaris mortals i les revoltes més greus al Tibet dels últims 20 anys.

7. Una nova Xina es presenta al món
El Comitè Organitzador de Pequín 2008 (BOCOG) vol que els Jocs “demostrin les fites aconseguides amb les reformes i el que els xinesos moderns poden oferir al món”. No només hi ha les espectaculars infraestructures que acolliran les competicions, també hi ha noves estrelles xineses internacionals, els milions d’universitaris disposats a menjar-se el món o les multinacionals locals que són gegants en sectors tecnològics. Tots són ambaixadors de luxe que han participat d’una manera o altra en la preparació dels Jocs i que són el millor d’un país que assumeix a poc a poc la seva responsabilitat com a actor global.

8. Adaptar-se a les crítiques
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ho va dir la passada primavera en una visita a Pequín: “El món observarà la Xina durant els Jocs Olímpics. Els seus líders han d’acceptar les crítiques perquè és part del joc en una societat global”. Segons Rogge, els Jocs han sigut una oportunitat per debatre a gran escala el futur de la Xina.