Tasta la pròpia medicina

El millor Espanyol de la història, el de la ratxa interminable, el de la primera volta, liderava la Lliga en eficàcia. Sòlid en defensa, les arribades eren mortals de necessitat. Ha tastat la pròpia medicina. Un inici il·lusionant s'ha estroncat amb els dos primers atacs del Sevilla. 0-2. A partir d’aquí, res a recriminar. Intents constants de remuntada i bon joc que van esvair-se amb la segona groga a Zabaleta als 20 minuts de la segona meitat. Així, la millora ha servit de ben poc en la cinquena derrota en sis partits i tercera seguida a casa. Europa s’encareix amb el 2-4.
L’Espanyol no aixeca cap. I quan millora el joc, no el resultat. Palop ha salvat per dos cops el Sevilla al tram inicial, però la primera arribada visitant va ser el 0-1 en combinació entre Kanouté i Luís Fabiano. Minut 5. Cinc més tard, idèntics protagonistes, rols canviats. 0-2.

La defensa experimental tornava a fer aigües, sense que el retorn de Kameni exercís de solució. El partit coll amunt als 10 minuts i obligats a fer la gran gesta. Voluntat no ha faltat. De la Peña ha pogut brillar i l’Espanyol s'ha bolcat a la recerca de la remuntada. La insistència ha tingut premi a tocar del descans amb una gran obertura del càntabre, passada de la mort de Zabaleta i gol de Luis García en l’1-2.

El gol ha acabat de convèncer l’Espanyol de l’opció de remuntar. Els blanc-i-blaus han tancat el Sevilla dins l’àrea a la represa i tant Moisés com un parell de còrners han fregat l’empat. L’èmfasi periquito no ha anat gaire més enllà perquè Zabaleta ha forçat sense necessitat perseguint Capel i ha enfilat el camí dels vestidors als 20 minuts. Punt i final, el partit quedava resolt.

Coro dóna esperança
Per si hi havia qualsevol dubte, la sort també ha abandonat l’Espanyol i al 75 la cama de Serrán ha desviat el xut de Poulsen en l’1-3. Coro ha mirat d’allargar l’esperança d’immediat, però el partit estava trencat i el Sevilla té prou qualitat com per treure profit de les circumstàncies. Per exemple, tenir a Valdo de lateral dret. Només han trigat dos minuts a sentenciar via Capel.

Si les lesions ha delmant profundament la capacitat de l’Espanyol, el Sevilla tampoc se n’escapa. La defensa és de nyigui-nyogui i tot i la inferioritat numèrica, Jonathan ha gaudit de tres ocasions. Entre Palop i la punteria desviada van encarregar-se de deixar el marcador idèntic. Millora en el joc, càstig sever. És la realitat dels blanc-i-blaus, que veuen com no només la Lliga de Campions es complica. És més greu perquè el Sevilla se situa a només tres punts a la classificació. La crisi arriba en el pitjor moment i el desig de convertir el Luís Companys en un fortí és un acudit.