L'Espanyol empata a 1 amb el Deportivo

Que si espina clavada. Que si UEFA en versió 2008. Que si els suplents volen reivindicar-se. Que si el Deportivo llançarà la Copa. Molta frase, pocs fets. L’Espanyol va sortir desganat, sense tensió i va llançar la primera part contra un Dépor de mínims, que amb el gol de falta de Sergio al primer temps va donar els deures per fets. Coro va premiar el despertar, molt tímid, a la segona meitat i Riazor dictarà si els blanc-i-blaus mereixen passar.
L’Espanyol manté un idil·li amb la Copa al segle XXI. N’ha guanyat dues, tantes com en els 100 anys anteriors. La passada temporada va llançar-la i enguany, sense UEFA, volia recuperar velles sensacions, però des de l’inici es va veure que ni la concentració ni la tensió eren les necessàries. I si hi sumem que els suplents estan lluny dels titulars, perfecte per a un Dépor en crisi. En va tenir prou amb un parell d’arribades per marcar en una rosca perfecta de Sergio.

El gol va anar acompanyat d’una mala notícia, la lesió muscular de Rufete, que va tenir un breu debut: 29 minuts. El final de la primera part va donar els primers símptomes de millora de l’Espanyol, que només amb un mica de ganes ja va arribar amb perill.

Els blanc-i-blaus van pujar un pistó a la represa contra un Dépor que es donava per satisfet amb el gol marcat. Jonathan va desaprofitar la seva oportunitat i el relleu, Tamudo, va construir la jugada de l’1-1 de Coro al 87. Tenint en compte que l’Espanyol porta 17 partits seguits marcant a fora, hi ha marge a l’esperança, tot i que estaria bé deixar-se de paraules i aplicar-s’hi més.