L'Espanyol perd davant el Ràcing (0-3)

No va ser un mal dia, no. Els astres no es van alinear en contra ni a Múrcia es va viure cap miracle. El Racing va demostrar ahir que la crisi de l’Espanyol adquireix una mida gegantina i que les golejades no són casualitat. La millora en l’actitud no es va traduir en el resultat perquè els santanderins van desplegar el manual que els ha dut a ser la sorpresa de la Lliga, arrancant als blanc-i-blaus l’agradable etiqueta de revelació. 0-3 en la novena derrota en 12 partits. Europa s’allunya cada setmana amb la novetat dels mocadors: la paciència té un límit i a Montjuïc s’ha esgotat.

Els símptomes es detecten amb facilitat. Cal un metge que ofereixi la cura indicada i no sembla fàcil ni hi ha gaire esperances de ser-hi a temps. L’Espanyol és un candidat a Europa que té tots els sondejos en contra i l’esquitxen els escàndols en forma de badades defensives i baixa tensió. El problema és que no pot plegar, cal aguantar amb dignitat fins al final. Calia esperar que la dosi de vergonya palpable de Múrcia provoqués una reacció, però el Racing va demostrar que els problema és greu. No queda credibilitat en la candidatura.

Rereguarda desastrosa
Valdo hauria pogut avançar l’Espanyol al minut 3. Hauria suposat una injecció de confiança i un allunyament dels fantasmes; massa bonic per ser veritat. La defensa va encarregar-se de recordar-ho. La rereguarda pateix una competició d’incompetència. Jarque i Torrejón s’han barallat futbolísticament i es neguen a reconciliar-se. Quan un avança, l’altre retrocedeix. Quan un busca l’anticipació, l’altre bada en la cobertura. I els laterals no ajuden. Així, al minut 14 Jorge López va trobar una autopista lliure de peatge ni trànsit en un xut que va topar amb Kameni abans que Serrano fes el 0-1. 10 més tard Duscher va enxampar tothom badant i el rebot era el 0-2 de Munitis. Nova badada, nou càstig. I més contra l’equip menys golejat de Primera.

El 0-2 va esperonar l’orgull i es van viure els millors moments de l’Espanyol en les últimes setmanes. Quatre ocasions i un gol anul·lat sense motiu clar a Tamudo sense el premi de retallar la diferència. Les bones vibracions van apagar-se a la segona part, on els blanc-i-blaus van provar l’impossible: el joc sense migcamp, mal endèmic des que De la Peña viu en idil·li permanent amb els metges.

Gol de ‘rabona’
El pas dels minuts va anar deteriorant la fe en la remuntada. L’Espanyol ho intentava des de les bandes, sense passar pel centre, i amb una lentitud que contrastava amb la facilitat del Racing per plantar-se a l’àrea. Dues ocasions clares de Moisés i Tamudo van quedar compensades per la tranquil·litat visitant, que va tenir un pal de Duscher i la rabona amb premi de Bolado en el 0-3. Aplaudiments al rival i mocadors als locals. La classificació diu que Europa és possible, el joc se n’enriu.