El Reial Madrid perd contra el Deportivo 1 a 0

El Madrid està demostrant una tossuderia admirable a donar emoció a la Lliga. Ahir no podia faltar a la cita, i més encara jugant a Riazor, on fa 17 anys que no guanya. I efectivament els blancs van oferir un lamentable espectacle i van caure amb tota justícia davant el Deportivo. Una nova oportunitat per veure si el Barça agafa el pols a la lluita pel títol d’una vegada.

Experiments
Un detall exemplifica perfectament què es va veure ahir a la Corunya. Després de set mesos de competició, Schuster va decidir donar la primera oportunitat a Soldado. El jove davanter del Madrid no va poder demostrar les seves qualitats perquè li falta ritme de competició, però sobretot perquè no li va arribar cap pilota en condicions. No va ser un cas aïllat. Aouate, porter deportivista, va ser un espectador més. I és que la vergonya blanca va arribar a l’extrem de fer el primer xut a porta a deu minuts del final.

No va ser Soldado l’únic experiment de Schuster. L’alemany va fer titular Sneijder, tot just sortit d’una lesió, i va deixar a la banqueta Robinho, exactament pel mateix motiu. Amb tot plegat, la responsabilitat a la banda esquerra va ser tota per a Drenthe; l’holandès va mostrar ahir la seva cara més improductiva.

En general no hi va haver fluïdesa al joc del Madrid, Raúl va ser una illa i Guti, desconegut –o massa conegut–, no va saber connectar amb cap company, amb múltiples passades clarament errades.

A la segona part, i ja per darrere en el marcador, Schuster va mirar de reaccionar amb Higuaín, Baptista i Robinho, deixant a la defensa una línia de tres. Va tancar el Dépor a la seva àrea, però no va crear gens de perill i a més es va exposar a les perilloses contres del rival, que va ser més a prop d’ampliar l’avantatge.

Tampoc és que els gallecs oferissin un festival ofensiu. De fet, només un xut de Wilhelmsson va inquietar Casillas abans del gol. Però almenys va jugar molt ordenat i, conscient de la inferioritat tècnica, va esperar pacient l’ocasió.

L’acció clau va arribar als deu minuts de la segona part i com a premi a la seva major agressivitat. Una jugada per la banda de Filipe, que després de deixar enrere dos defensors va poder centrar amb comoditat, va acabar en rematada espectacular de Pepe a la seva pròpia porteria. I es va acabar el partit, perquè el Madrid ni va saber reaccionar ni tampoc va poder.