Derbi amb Ronaldinho

La història diu que al camp de l’Espanyol els culés guanyen tant com els periquitos (25 cops cada un) i que en la majoria absoluta dels casos s’hi juguen els punts i res més, però el derbi d’avui al Lluís Companys és especial, perquè és un duel a les altures, en zona Champions, entre tercer (Barça) i quart (Espanyol), entre uns blaugranes amb més dubtes dels que desitjarien tenir i uns blanc-i-blaus amb una ratxa d’imbatibilitat que ja dura 9 jornades.

Ningú gosa apostar per què acabarà lluitant l’Espanyol aquesta temporada. La seva presència a la zona Champions és sorprenent fins i tot per als mateixos protagonistes i la seva estabilitat futbolística, si es mira enrere, és tota una novetat. El Barça, en canvi, té molt més clar quin és l’objectiu, però paradoxalment encara no ha demostrat tenir la fórmula a punt per aconseguir-lo.

Partit aparador
En això no ha canviat gaire respecte de fa uns mesos, quan dos gols de Tamudo al Camp Nou van posar l’últim granet de sorra per consumar el fracàs del Barça la temporada passada. D’aquelles tenebres, l’equip de Rijkaard encara no n’ha sortit del tot. I, casualment, el derbi d’aquesta nit a Montjuïc no només li posa en safata l’oportunitat de tornar el cop, sinó també la possibilitat de demostrar que el canvi de mentalitat promès per a aquesta temporada no és lampedusià sinó copernicà.

Els deures del Barça estan més que clars. Sis punts de 18 fora de casa és una marca insostenible per aspirar a res. I el seu joc, fins ara escàs de treball col·lectiu i mancat d’autoritat, no permetria augurar un canvi radical si no fos pels actes de contrició després del KO de Getafe, per l’anunci de decisions fet per Rijkaard i per una primera declaració d’intencions dimarts passat al camp del Lió en partit de Lliga de Campions.
Allà, Ronaldinho es va quedar a la banqueta per primer cop en anys i l’equip no va guanyar, però se’n va sortir. L’entorn blaugrana està enquistat en un “Ronaldinho sí, Ronaldinho no”, com si no hi hagués res més, però a Rijkaard el que li interessa és recuperar el jugador. Avui, si no hi ha sorpreses, jugarà, perquè Gudjohnsen (tocat) ha arribat molt justet a la convocatòria i Ronnie “està bé físicament i mentalment per jugar”, va avisar el tècnic.

L’aposta del tècnic serà a doble o res. Si l’equip respon amb el Gaúcho, adéu debat. Però perquè això passi els blaugranes hauran d’igualar la intensitat de treball dels de Valverde i ho saben. Això, la necessitat culé, la moral periquita i l’ambició, alta per tots dos cantons, són premisses excepcionals per veure un bon derbi.