L’herència de Recife

Una setmana després de caure a la final de la Copa Amèrica els jugadors i el seleccionador fan balanç

Octavi Tarrés
(5 gols encaixats en 4 partits)
“Jo tinc dues pàtries, Catalunya i el Barça, i ja les he representat totes dues. El més emotiu va ser sentir l’himne el primer dia. Pensava en els pares i els avis: fa uns anys no haurien cregut que pogués passar”.

Oriol Pons
(5 gols encaixats en 4 partits):
“Portava tres anys fora de Catalunya i em sentia fora del circuit; anar a la selecció ha estat el màxim. Estava cohibit al jugar amb companys consagrats i ara ja em dono per satisfet aquesta temporada”.

Jordi Camps
(seleccionador)
“El més important és que ja es veu normal que Catalunya competeixi, no com a Macau. Als jugadors els va sobtar el que representa la selecció; recordo les cares d’il·lusió al primer partit. També he après coses veient partits i parlant amb altres tècnics. Ens respecten més perquè s’han adonat que volem enfortir l’hoquei arreu”.

Marc Navarro
(6 gols)
“En una setmana s’ha parlat més d’hoquei que en un any. Rebia missatges de gent amb qui feia mesos que no parlava. Veure la repercussió anima molt”.

Xavier Lladó
(4 gols)
“El millor és la normalitat amb què va competir Catalunya. Qui ens ho havia de dir fa un temps. Tot i la desil·lusió de la final, ara sabem que al juliol hi podem tornar”.

Miquel Masoliver
(7 gols)
“Poder competir finalment amb Catalunya és una gran satisfacció. El contrast de cultures va ser molt fort. Allò està molt deixat de la mà de Déu, el més impressionant va ser veure nens esnifant cola pel carrer”.

Eloi Mitjans
(9 gols)
“El hat trick del primer dia em va donar molta confiança. Al Noia jugo més enrere, aquí he atacat més i les coses m’han sortit bé. Torno amb molta confiança, el que vaig demostrar amb la selecció ho vull repetir ara amb el club”.

Albert Casanovas
(1 gol)
“La primera part amb el Brasil va ser molt bonica. Em feia il·lusió per Didí, per jugar de tu a tu contra un jugador a qui admiro. M’ha anat bé per desconnectar del Vilanova. Torno amb ganes, per fer canviar la dinàmica a l’equip”.

Jordi Molet
(12 gols)
“Pràcticament era l’únic davanter nat i m’ha anat molt bé. Torno amb molta seguretat. El millor va ser el gol d’or a semifinals, estàvem patint molt. Perdre la final et deixa tocat, perquè perds tu i perd el país. S’ha vist que no era bufar i fer ampolles, però que som una potència mundial”.

Jordi Carbó
(3 gols)
“Esperàvem una mica més d’ambient, en algun moment no tenies la sensació de gran campionat, amb partits a les vuit del matí. A més, la pista tenia zones irregulars, i amb la calor les boles s’estovaven i eren difícils de controlar”.

Ivan Tibau
(10 gols)
“Recordo molt l’últim dia, quan anàvem de l’hotel a l’aeroport. Veia la platja, les palmeres i anava pensant. Estava trist perquè semblava que tornéssim sense els deures fets. Un cop ets en un campionat com aquest ho has de donar tot. Com pot ser que dilluns guanyéssim l’Argentina i a la final no poguéssim? Tant de bo la pròxima edició comencés demà mateix”.