Érika Villaécija i Mireia Belmonte deixen el CN L'Hospitalet per raons econòmiques
Esports
La natació és un esport fortament arrelat a Catalunya i els seus nedadors sempre han sigut referència a l'Estat. En el passat, actualment i tot fa pensar que també en el futur. Això sí, la societat d'ara no és la de fa uns anys i cal adaptar-se a unes noves circumstàncies, cosa no sempre fàcil. En aquesta conjuntura, en els últims temps en més d'una ocasió s'ha parlat de crisi, com després dels passats Jocs Olímpics, tot i que els principals implicats no volen caure en el pessimisme. Tot i així, la confirmació ahir que dos noms destacats com els d'Érika Villaécija i Mireia Belmonte deixaven el CN L'Hospitalet per raons econòmiques afegeix llenya al foc.
"És possible que molta gent que desconeix la realitat de la natació mundial tingués unes falses esperances per als Jocs de Pequín, en part pels bons resultats de l'Europeu d'Eindhoven, però la veritat és que el paper que es va fer no és gaire diferent al d'anteriors cites olímpiques", explica Lluís Bestit, president de la Federació Catalana de Natació (FCN) els últims 14 anys i que demà pot substituir Juan Gerardo Konick al capdavant de l'Espanyola. "Als nostres nedadors no els podem demanar fer un rècord mundial als Jocs, perquè això és impossible, però sí que estiguin al seu millor nivell", afegeix.
"A Catalunya tenim uns clubs que estan treballant molt bé la natació, des de la base fins a l'excel·lència, i que a més, per experiència, són punters a l'Estat -continua Bestit-. I aquest vincle entre el nedador i el club no es pot perdre. Ara bé, si fins ara la política era la de concentrar els millors nedadors en uns centres d'alt rendiment, potser ha arribat el moment de canviar-la una mica per tal que aquests, tot i continuar anant periòdicament als centres de tecnificació, no es deslliguin dels seus clubs i entrenadors. En definitiva, que aquests centres d'alt rendiment siguin oberts i no tancats".
Combinar socis i elit
El cert és que els últims anys no han sigut fàcils per a molts clubs, que han vist com l'oferta esportiva de grups privats anava en augment i això incidia directament en la seva economia. Davant d'això, i per analitzar el problema i buscar-hi solucions, fa un parell d'anys la FCN va tirar endavant el pla estratègic de la natació catalana (PENC). El que és clar és que si la natació d'alt nivell no s'entén sense els clubs, aquests no poden sobreviure sense els socis.
"El gran espònsor del club són els socis, sense ells no hi hauria natació de competició i per això cal respectar-los al màxim", explica Albert Tubella, director tècnic del CN Sabadell. "El que cal és buscar l'equilibri entre activitat social i esportiva -afegeix-, perquè, d'altra banda, estic segur que els socis entenen perfectament que l'esport ha de formar part de la formació integral dels nostres joves".
Per Tubella, els clubs catalans continuen sent capdavanters a l'Estat, si bé ara no hi ha tanta diferència com abans. "Comunitats com Andalusia, Madrid o Castella i Lleó estan fent grans inversions per apropar-se al nivell de Catalunya, però penso que en el futur seguirem sent el referent, tant per tradició com per experiència i nivell de les instal·lacions", diu. Sobre això, Eugeni Ballarín, director tècnic del CN L'Hospitalet, tampoc no té cap dubte: "Tenint en compte les seves dimensions, Catalunya deu ser un dels llocs del món amb més piscines de 50 metres".
Tots dos tècnics confien en la categoria dels nedadors de casa nostra i no creuen que hi hagi una gran diferència amb els d'altres països. "Jo distingiria entre equip i individu -diu Ballarín-. En el primer cas sí que estem clarament per sota de les grans potències, però a nivell individual tenim gent que pot estar competint a l'elit". Per la seva banda, Tubella apunta que "a la natació mundial cada cop hi ha més competència i guanyar una medalla olímpica és només a l'abast d'alguns privilegiats". "Sigui com sigui -segueix-, cal ser optimistes perquè la natació catalana ja té nivell europeu i també podria tenir-ne de mundial".
El sacrifici, a la baixa
El gran problema que veu el tècnic de l'entitat vallesana, i que també apunta Jordi Murio, actual encarregat de la Residència Blume de Madrid, és més genèric. "Crec que si la tasca dels clubs és cada cop més complicada és per tot un procés que té molt a veure amb la societat actual, on la cultura de l'esforç s'ha perdut una mica", diu el primer. I el segon completa: "El més preocupant és que cada cop hi ha menys clubs que treballin l'alt rendiment. Això és tant perquè han hagut d'introduir modalitats noves, com l'aiguagim o d'altres, com pel fet que ni joves ni pares no estan tan disposats com abans a fer el sacrifici que vol la natació".
Per Murio, exentrenador de la FCN i de la badalonina Belmonte, el nivell de la natació catalana, que "continua ocupant ben bé el 50 per cent de l'equip estatal", és bo, tenint en compte que "la competència a Europa ha pujat molt, amb països com per exemple Polònia, que fa deu anys estava clarament darrere nostre i ara és una potència". Però també té el seu taló d'Aquil·les: "Hi ha talents amb possibilitats a nivell júnior, però ens costa fer el següent pas, el de transferir el potencial a la categoria absoluta".
Una de les nedadores que sí que ha arribat a l'elit, l'esmentada Villaécija, admet el problema de falta d'entrega que es pot viure actualment, recordant els seus inicis. "Quan tenia 13 o 14 anys m'aixecava a les sis del matí per anar a entrenar-me i ara sovint sents algú que comença dient: «Bé, per un dia que no hi vagi no passa res»", explica. Això sí, la de l'Hospitalet també creu que és clau "potenciar la gent que puja, donant-los totes les facilitats possibles". "Per exemple -afegeix-, estaria bé que els clubs establissin acords amb les escoles per tal que els nens que estudien i s'entrenen no anessin, de vegades, tan forçats".
Cuidar les estrelles
Pel que fa a les complicacions amb què es poden trobar els nedadors catalans a l'hora d'entrenar-se, no és qüestió que afecti només la base, sinó també l'elit, com va apuntar un altre dels noms destacats, el sabadellenc Aschwin Wildeboer, durant els Jocs.
"Els clubs catalans no fan només una funció esportiva, sinó també social, i de vegades la societat no entén per què ha de cedir part de la instal·lació per la qual paga a uns esportistes que sovint no coneix", subratlla Bestit. "Jo entenc la preocupació de l'Aschwin en un doble sentit -continua-. El dels problemes que es pot trobar a l'hora d'entrenar i el de l'ambició sana de treballar al costat d'una gent de gran categoria que li permeti fer un salt endavant. I en aquest sentit, crec que se li ha de donar tot el suport possible".