Precedents i dades contra deute històric
Bàsquet
No només són els dos únics equips que mai han faltat a una fase final de la Copa (25 participacions), o els que més títols acumulen des del 1933 (42), o els que més morbo generen més enllà dels 28x15 m que fa la pista.
Clàssic entre clàssics, el Madrid-Barça que obre avui la competició al Palacio de la Comunidad de Madrid també és un duel entre els dos equips de l'ACB que en millor forma arriben a la cita: vuit victòries seguides els blancs i set els blaugranes. I un dels dos se n'anirà avui cap a casa. Bé, el Madrid ja hi és.
Els precedents, no ja els històrics (2-11 en els duels de Copa o 16 anys del Madrid sense títol), apunten també cap al Barça. Malgrat el balanç d'1-1, en tots dos partits (ACB i Eurolliga) d'aquesta temporada ha jugat millor l'equip de Xavi Pascual. En el primer ho va refermar (87-67), i en el segon es va adormir als últims quatre minuts i el Madrid es va imposar a l'heroica (85-83).
El mateix context esportiu que es viu a la Copa també cau del cantó culer, perquè no s'hi solen veure marcadors elevats, a causa de la tensió i el cansament acumulat.
El millor defensor de l'ACB
En aquest sentit, el Barça és el millor defensor de l'ACB i l'únic que de mitjana manté el rival per sota dels 70 punts (69,7); rendeix bé en partits mastegats. Per la seva banda, el Madrid és el segon millor atacant, amb 85,2 punts, i se sent més còmode si el matx és poc exigent en la pròpia cistella i força desbocat en l'aliena.
I a tot plegat s'hi afegeix la teoria de l'alternança. Des que va començar el segle el Barça ha guanyat la Copa els anys imparells (2001, 2003, 2007) i el Tau els parells (2002, 2004, 2006). Les dues excepcions, una per banda, són l'Unicaja (li pren el títol al Barça el 2005) i el Joventut (l'hi pren al Tau l'any passat). Després de la primera excepció el Tau no va perdre el seu torn, cosa que el Barça espera que tampoc li passi ara.
Amb tot això, Joan Plaza -que ha recuperat a última hora Raül López- va apel·lar ahir al coratge dels seus i a una mena de deute històric: "Fa massa temps que no guanyem la Copa, a motius no ens guanya ningú".
Però, esclar, tot depèn del Madrid-Barça d'avui: quaranta (o més) minuts en què no serveix de gaire res del que s'hagi dit, escrit o llegit abans. Així funciona la Copa.
