Esports

"Aquí has de guanyar perquè tothom espera que guanyis"

Entrevista a Ettore Messina, entrenador del CSKA Moscou, rival del FC Barcelona a la 'final four': "A Berlín hi som els quatre que a l'octubre la majoria d'aficionats esperaven". "Si es juga ràpid, el Barça té avantatge"

CSKA Moscou, Olympiacos i Panathinaikòs ja fa dies que pensen en Berlín. Ahir s'hi va afegir el Barcelona. Ja res, per tant, distreu cap dels actors de la final four de l'Eurolliga de bàsquet. Divendres hi ha les semifinals i diumenge la final. El primer obstacle dels blaugranes és l'equip rus. L'actual campió. En repassem els detalls amb l'entrenador del CSKA, Ettore Messina. Tècnic pretès pel Barça l'estiu passat, per cert. És passat, no interessa, no afecta..., són les respostes al morbo. Aquí va la resta.

¿Li sembla la millor 'final four' [a partir d'ara, F4] possible, atesos els quatre participants?

Bé, per descomptat són quatre grans equips. De fet, els quatre equips que a principi de temporada la majoria d'aficionats pensaven que es ficarien en la F4.

¿Això ho marquen els pressupostos, les plantilles...?
Bé, és una combinació. És evident que un bon pressupost et permet fitxar grans jugadors, esclar, però sobretot et permet tenir una banqueta profunda. No és una casualitat que els quatre som els que, possiblement, tenim les banquetes més profundes de tota l'Eurolliga.

De tots quatre, crida l'atenció el seu cas. És el tercer cop que el campió torna a la F4 l'any següent, però a més vostès ho fan havent perdut Papaloukas, Andersen, Goree i Van der Spiegel... Té un gran mèrit.
Hi estic plenament d'acord. És el motiu pel qual estem molt contents pel sol fet d'haver entrat en la F4. A principi de temporada, i ho entenc molt bé, molta gent opinava que el CSKA no tindria el mateix rendiment que l'any passat. Som un equip diferent, efectivament, i hem tingut moments molt difícils, sobretot per lesions i també per canvis en la manera de jugar. I al final, tornar a la F4 i, sobretot, haver jugat tan bé el Top 16 i el play-off ens dóna molta confiança i ens fa estar molt contents.

D'aquests canvis destaca l'adéu de Papaloukas, l'arquitecte a pista...
Sí, evidentment, i ja hem vist com ha ajudat l'Olympiacos a ficar-se en la F4. Quan ell i Vujcic han augmentat el nivell d'aportació tot l'equip ha canviat molt i ha millorat també el nivell. És un grandíssim jugador.

...però la resta són tots de joc interior, que és del tot nou. ¿És aquesta la causa de les dificultats inicials?
Sí, i sobretot perquè hem basat el joc interior en un jugador jove com Lorbek. Ha necessitat molt temps per acostumar-se a l'estil de joc, a les pressions que sempre hi ha en un club gran, com és el CSKA. I a un nou rol, en el qual li demanem més del que ell estava acostumat a aportar en la seva trajectòria. No perquè siguem millors o pitjors que els seus anteriors equips, sinó perquè els objectius que nosaltres tenim demanen més cada dia a quasi tots els jugadors. Si tu jugues en un equip que pot guanyar o perdre, el teu rol sempre serà diferent del que tindràs aquí, al Barça o el Panathinaikòs, on s'ha de guanyar sempre perquè tothom espera que guanyis.

La línia ascendent de Lorbek (MVP del març i l'abril de l'Eurolliga) diu que se n'han sortit...
Sí. És una nova demostració que venir al CSKA és una bona manera d'invertir en tu mateix com a jugador. Que no és només una qüestió de venir a tenir un gran contracte, sinó que també hi pots millorar com a jugador i passar a aspirar al màxim.

Encara en el joc interior, ha sorprès l'adéu al desembre de l'únic pivot que s'havia quedat, Savrasenko. Només perquè volia més minuts?
No estava content amb el seu rol. I si no estàs content no pots seguir, perquè l'equip és més important que qualsevol individualitat.

És una decisió valenta, però arriscada. S'han quedat sense cap pivot alt amb prou nivell...
Sí, hi estic d'acord, però vostè sap millor que jo que hi ha moments en què s'ha de decidir si són més importants les normes o les persones. El sentiment d'equip, d'unitat, et permet sempre viure en l'alt nivell, en l'elit, durant més temps; en canvi, si apostes per un jugador acabaràs vivint pendent d'ell per a tot.

Vostè fa un any va situar com a clau del títol del CSKA l'extra de motivació que els va suposar perdre el primer partit del Top 16 i el primer partit del 'play off' de quarts de final. Vaja, el que li ha passat ara al Barça...
Efectivament. Han buscat i han guanyat moltíssima confiança i sensació d'equip amb la trajectòria en el Top 16 i l'eliminatòria amb el Tau. I ara arriben en un moment en què estan al màxim.

En canvi, vostès tenen dues setmanes buides per preparar la F4, a penes amb dos amistosos amb l'Efes Pilsen [l'un a porta oberta, 69-60, l'altre a porta tancada]. ¿Avantatge o inconvenient?
Clarament és un gran inconvenient, i m'explicaré. En tot l'abril hem jugat només dos partits, i no gaire difícils, contra el Kràsnoiarsk [quarts de final de la Lliga russa], i els dos amistosos contra l'Efes. A més, tenim dos casos, Siskauskas, que ha estat lesionat, i Terence Morris, que no pot jugar la Lliga russa [per límit d'estrangers], que no han jugat cap partit de competició en tot l'abril. És cert que si jugues més partits fluixos de Lliga, perquè hi ha competicions més dures que altres, et pot ajudar a vigilar, a no lesionar-te, a no forçar, etcètera. I és cert que el Barça ha tingut ara partits d'alta exigència i desgast. Però li han anat molt bé per assolir el gran moment de forma que té, i nosaltres no hem tingut aquests partits. Amb tot plegat a mi em fa por el principi del partit, a Berlín, perquè portarem quasi un mes d'inactivitat en alta competició.

Parlem, doncs, de la semifinal. El Barça i el CSKA són els dos millors equips defensius de l'Eurolliga. ¿Es pot augurar un marcador curt?
Pot ser que hi hagi un marcador curt, però crec que la clau és qui guanyarà la batalla dels rebots, que és el que et permet controlar el ritme del partit. I en aquest sentit al Barça li agrada més córrer, i nosaltres estem més a gust jugant a mitja pista. És evident que si el partit es juga a fer cistelles, amb un ritme ràpid, ells tenen avantatge.

El joc exterior és de similar nivell. Dins la zona potser el CSKA té més mobilitat, però el Barça centímetres i intimidació. Si la clau són els rebots, també aquí té avantatge el Barça?
Pot ser, però tenim respostes. De fet, aquest és el motiu pel qual nosaltres últimament juguem més amb Khriapa d'aler alt, cosa que ens dóna més força en el rebot. Hem millorat també el joc global de l'equip.

Un altre element destacable és que cap dels dos equips mira malament la defensa en zona...
No és un element definidor de cap dels dos. Bé, nosaltres l'hem utilitzat una miqueta davant el Partizan (play off de quarts de l'Eurolliga), però no sé... El Barça l'utilitza més, els agrada més. Però en aquests partits, que es poden decidir per detalls, per una cistella, dues cistelles fetes en moments claus... Imagina't que et poses en zona un parell d'atacs i algun rival, sense la pressió física de la defensa individual, et clava un triple o dos triples. El partit pot canviar del tot. És molt arriscat. Els entrenadors, en aquesta mena de partits, anem amb molt de compte a l'hora d'utilitzar una zona. És molt estrany guanyar un partit d'aquest nivell de joc i de tensió amb una defensa en zona.

Marcatge especial a Navarro?
Crec que no. És un gran jugador i no el pots parar. Tots els grans jugadors, com ell o Siskauskas, els has de parar amb la defensa de l'equip davant l'equip rival en bloc, no pots mirar de parar-los només a ells.

Hi ha un element que pot ser important, David Andersen. Exjugador seu.

Està en un gran moment de forma, està aportant molt, més ara que a principi de temporada.

Li ha costat molt...

Nou estil de joc, nous sistemes, nous companys... I ser suplent. Per a jugadors com ell començar a la banqueta és un element important; no li agradava quan era aquí. Però crec que s'hi està acostumant, perquè quan surt continua anotant punts importants i treballant.

Un altre nom clau és J.R. Holden. Setena final four del CSKA, setena del base nord-americà. I això que no va començar bé la temporada...
Ell va fer una grandíssima temporada l'any passat, de veritat, amb el canvi d'escorta a assumir més direcció. Aquest any va començar molt bé fins que es va trencar la mà. Després li ha costat dos mesos tornar al seu nivell habitual. Ara ja tenim el J.R. Holden que vèiem l'any passat. Està a punt.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.