Poderós Submarí

L’1-1 de l’anada al Madrigal l’havia deixat contra les cordes, però el Vila-real va demostrar a Atenes que sap sobreposar-se a situacions límit. Ni l’infern en què els 70.000 fidels del Panathinaikòs van convertir l’Spiros Louis, un escenari on mai havia guanyat cap equip de la Lliga espanyola, va acoquinar l’equip de Pellegrini, que com a premi a la victòria (1-2) va aconseguir el bitllet per als quarts de la Champions.

Un penal fallat per Riquelme va separar l’equip de la Plana de la gran final del 2006, la que va acabar guanyant el Barça. Tres anys després les gestes del Submarí Groc tornen a tenir ressò a Europa i de moment ja s’ha guanyat un lloc entre els vuit millors equips del continent, els que el pròxim dia 20 estaran al bombo de Nyon.

Els bons moments s’assaboreixen més després de patir i és evident que al Vila-real li va tocar passar-les magres. Va anar de menys a més i quan va controlar l’ansietat de superar la terrible pressió que havia de suportar, va poder demostrar que és superior a un Panathinaikòs al qual va moure la fe indestructible i l’enorme il·lusió que per als jugadors de Ten Cate suposava obtenir una plaça entre els grans.

Després d’una primera part no gaire lluïda, el Vila-real va trobar per fi el seu lloc sobre el terreny de joc. I va coincidir amb l’aparició d’un magnífic Ariel Ibagaza. L’argentí va tirar de galons i la seva experiència i determinació van ser claus per desencallar un partit travat. Primer en obrir el marcador amb un golàs des de fora de l’àrea, al minut 49, i posteriorment fent l’assistència amb què Joseba Llorente, al 69, decidia definitivament l’eliminatòria.

Entre les dues dianes, però, el Panathinaikòs havia tornat a amenaçar amb el gol de Mantzios al minut 75. Un guió molt semblant al viscut al Madrigal, però que en cap moment va desestabilitzar un Vila-real que tenia les idees molt clares. I també la ferma voluntat de reescriure una història que fa tres anys el va deixar a tocar de la glòria.

Igual que intenta fer Guus Hiddink amb un Chelsea que amb el tècnic holandès a la banqueta ha sumat sis de sis triomfs. Els bleus van administrar l’1-0 de l’anada a la italiana. Amb ofici i amb l’encert d’un Drogba recuperat per a la causa.

El gol de Iaquinta al minut 19 va fer embogir l’Olímpc de Torí. L’eliminatòria s’igualava i la Juve transmetia bones sensacions. Fins que a prop del descans Essien, que tot just acaba de sortir d’una llarguíssima lesió, va empatar. La Vecchia Signora, però, no es va entregar ni jugant amb 10 –Del Piero feia de penal el 2-1 al minut 71–, encara que Drogba, al 82, segellava la classificació.