Apoteosi europea
Lliga de Campions
Per llegir la crònica minut a minut, cliqueu aquí
Generós i poderós, combinant de manera esplèndida fins a la cuina, rassejant la pilota a gran velocitat, recitant així la millor versió del seu manual futbolístic, el Barça va tombar l’Olympique per KO en una primera part per recordar. L’equip de Guardiola va obrir-se pas cap als quarts de final de la Champions amb grandesa, amb quatre golassos en 18 minuts, tot i encaixar-ne després dos que per un moment van fer dubtar, van fer pensar que el cel i l’infern poden estar molt a prop, però és evident que aquest any els blaugranes apunten al paradís.
A excepció dels primers 10 minuts, de cert tempteig i amb un plantejament visitant que replicava el que tan bé li havia anat a l’anada –pressió-contenció–, el Barça va encaixonar el Lió al seu camp sense donar-li respir. Va ser mitja hora llarga superlativa, jugada íntegrament en els 50 m rivals, recuperant les poques pilotes que van caldre i oferint un recital de toc, moviment i posició. El Camp Nou tornava a disfrutar com al primer terç de la temporada.
Entre Touré, Xavi i Iniesta van armar l’atac, un protegint, l’altre dirigint i el tercer canviant el ritme. Quina sincronia! Entre línies, els dos del planter van tornar bojos Toulalan, Juninho i Makoun, mai prou a temps de tallar res, superats tant com els centrals amb Eto’o. L’africà va ser l’àncora perfecta per a la segona línia i també per a Henry i Messi. D’esquena, avançant-se a Cris i Boumsong, va oferir una lliçó de control i passada enrere i per aquí es va acabar de trencar el Lió. Aculat a l’àrea, el conjunt francès va semblar advertir el que li podia caure al damunt i va resistir fins al minut 24, en una assistència aclaridora, profunda, destruint el fora de joc, de Márquez a Henry, que sol davant Lloris va definir per baix. A partir d’aquí, la maquinària del Barça va desbordar una vegada i una altra l’esquema gal, cada cop més fràgil.
El temor de l’OL estava fundat. Immediatament, des de l’extrem, Eto’o va dibuixar el 2-0, amagant una centrada i servint a Xavi al pic de l’àrea perquè habilités Henry, crescut i marcant amb l’esquerra i pel pal curt. Lloris va tornar a respondre tou. El Barcelona s’havia agradat i havia deixat anar els frens. L’huracà local va permetre fins i tot a Touré protagonitzar una pujada imperial, mentre Juninho treia la ràbia amb una groga que al final li costaria l’expulsió.
Rendit, empresonat, el Lió va veure com Messi s’apuntava a la festa i en diagonal avançava fins a connectar amb Eto’o i rematava ras, recte, sense haver de forçar. Ja sols quedava el camerunès, que va firmar el quart afusellant el pobre Lloris. L’apoteosi. El Lió faria el 4-1 –abans del descans– i el 4-2, en dos errors de Márquez. El partit va obrir-se, però el Barça va saber fugir del perill i va recuperar el control, coronat amb el subtil 5-2 de Keita. Europa està avisada.
