L’Arsenal goleja el Vila-real i completa el triplet anglès en semis

La supremacia de la Premier League a Europa és incontestable. Si més no pel que fa a unes estadístiques demolidores després que per tercera temporada consecutiva tres representants anglesos s’hagin colat en les semifinals de la Lliga de Campions. Ahir el Manchester United, sentenciant a Porto (0-1) una eliminatòria que se li havia complicat molt amb el 2-2 d’Old Trafford, i l’Arsenal, que va passar per sobre del Vila-real amb suficiència (3-0), es van afegir al Chelsea, amb la qual cosa, per cinquè any seguit, un equip anglès té plaça assegurada a la gran final.

El vigent campió va solucionar amb ofici una situació molt delicada a Do Dragão. La relliscada a l’anada l’havia deixat contra les cordes, però amb la lliçó ben apresa aquesta vegada el United va impedir que el partit es convertís en una anada i tornada. Els de Ferguson, deixant de banda les floritures, van ser enormement pràctics. Sobretot des de la tranquil·litat que els va donar el golàs de Cristiano Ronaldo quan només s’havien disputat sis minuts. L’actual Pilota d’Or va treure les teranyines de l’escaire de la porteria d’Helton amb un obús des de 30 metres i de retruc ensorrava de cop els conservadors plans d’un Porto que ni de bon tros va tenir la valentia d’Old Trafford.

La diferència entre els equips grans i els petits està en això, a evitar que la pressió t’impedeixi definir. El Porto tenia a tocar la glòria, però a l’hora de la veritat en cap moment va saber ficar la por al cos d’un rival que va exhibir més taules. Amb el marcador a favor el Manchester, molt ben plantat al camp, va refredar a la perfecció el partit. Tant és així que en cap moment va arribar a patir.

L’únic potser que se li pot retreure als red devils és la falta d’ambició per haver tancat abans l’eliminatòria davant un rival sense recursos ofensius per poder canviar el seu destí, sobretot des que a la mitja hora es va quedar sense Lucho González per lesió. Amb una acció de perill en la primera part, una sola rematada en la segona i provocant el primer còrner al minut 75 és evident que el Porto no va tenir gaires arguments per fer fora de la competició el campió.

És una mica la història que es va viure a l’Emirates Stadium, on un Arsenal superior i molt eficaç no va donar cap opció al Vila-real. Els de Pellegrini van notar en excés les absències de Cazorla i sobretot de Senna. Sense consistència al mig del camp, una preocupant feblesa defensiva i negat en les poques ocasions que va tenir, el Submarí Groc va oposar molt poca resistència a l’agressivitat i el futbol a vegades brillant dels Cesc i companyia a l’hora de buscar la porteria rival.