Guardiola-Lillo: amics i professors

Demà el Barça visita l'Almeria obligat a sumar els tres punts per continuar manant en la lluita que manté amb el Real Madrid per guanyar la lliga. Pep Guardiola sap que el partit serà molt difícil, perquè el conjunt andalús ha revifat en l'últim mes i mig, des que Juanma Lillo es va fer càrrec de l'equip en substitució d'Hugo Sánchez. L'Almeria està aconseguint bons resultats pel camí del bon futbol amb un entrenador que és molt més que un amic per a Guardiola. És un amic i un referent, algú per qui sempre ha sentit admiració des que el va conèixer l'any 1996, amb qui ha pogut treballar en diverses ocasions i en qui creu tant que quan va ser escollit per Lluís Bassat per ser secretari tècnic del Barça si guanyava les eleccions del 2003, va oferir-li el càrrec d'entrenador.

Guardiola i Lillo es van conèixer a Oviedo l'any 1996. Lillo entrenava l'Oviedo i Guardiola jugava al Barça de Bobby Robson. Es van enfrontar en la jornada que obria el campionat i després del partit (va acabar amb victòria blaugrana 2-4), el de Santpedor va demanar parlar amb Lillo. Li va dir que li agradava molt com jugaven els seus equips i que volia mantenir-hi contacte. Des de llavors fins avui, amistat i admiració mútua i diverses etapes compartint experiència.

Les eleccions
La primera va tenir lloc set anys després. Era el maig del 2003 i cap dels dos passava el seu millor moment. Guardiola esgotava els seus dies a Itàlia (al gener havia tornat al Brescia encara preguntant-se per l'ostracisme al qual l'havia relegat Fabio Capello durant el mig any que havia estat a Roma), mentre que Lillo complia la seva tercera temporada a l'atur. El cop de Saragossa (va ser destituït el 2000 després de tres mesos de feina) li havia fet mal.

Al Barça s'obria un nou horitzó després de viure l'etapa més nefasta de les últimes tres dècades. A les mans d'una junta gestora (Trayter havia agafat les regnes per les dimissions de Gaspar i Reyna), el club es preparava per al canvi. Lluís Bassat era el gran favorit per ocupar la presidència. El publicista havia dissenyat la campanya al mil·límetre. Un dels homes forts en el seu assalt a la llotja era Evarist Murtra. L'home a qui Guardiola, més de sis anys després, va dedicar la victòria en el mundial d'Abu Dhabi, tenia reservat el lloc de vicepresident esportiu. La direcció esportiva seria per a Guardiola. La primera etapa del de Santpedor al Brescia els havia unit per sempre. Murtra tenia un empresa a Bèrgam i des del primer sopar que van fer plegats a Itàlia, l'empresari tèxtil tenia clar que Guardiola era l'home idoni per dirigir el nou Barça.

Aquelles eleccions els van fer treballar moltes hores junts i Murtra reviu per a aquest diari aquells dies i l'experiència amb Guardiola i Lillo. «En Pep tenia molt clar que el tècnic havia de ser Lillo. Era una aposta arriscada però estic convençut que no ens hauríem equivocat», explica l'home que cinc anys després va convèncer Laporta perquè Guardiola fos el relleu de Rijkaard. Pep i Lillo van anar a per feina. Ho recorda Murtra: «Vam treballar de manera exhaustiva. Van ser 20 dies intensíssims. Eren dos malalts. Van refer l'àrea esportiva de dalt a baix. No se'ls escapava cap detall.» Aquella feina només la coneixen uns quants, la candidatura de Bassat va optar per no donar cap detall. Una decisió que molts creuen que li va fer perdre les eleccions i va aplanar el camí de Laporta cap a la presidència. Murtra diu que no se'n penedeix: «En aquest tema, Bassat, Pep i jo coincidíem. Sabíem el risc que suposava treballar en silenci, però, sincerament, crec que ara faríem el mateix. Donar noms hauria encarit el producte i tots buscàvem el millor per al Barça. Vam obrar en conseqüència.»

No amaga que tot estava a punt, encara que set anys després continua sense voler entrar en detall: «Ho havíem parlat tot. Teníem fins i tot clar qui seria l'entrenador de porters. La llista de baixes, les altes. Teníem deu o dotze jugadors emparaulats, si llavors no vam donar cap nom; ara no tindria sentit fer-ho. Puc dir, però, que hi havia molt equip.» Murtra té molt bon record de Lillo: «Estava entusiasmat amb el projecte. Com Pep, era un malalt de la seva feina. És una enciclopèdia i sap de què parla. Era un goig sentir-los parlar.» Revela el centre d'operacions on es gestava un Barça que mai va veure la llum: «El despatx general el teníem a Sant Andreu de Llavaneres. Lillo va estar allotjat a casa d'en Pep i ho teníem tot a punt. Havíem dissenyat una nova política de sous amb fixos i variables, en funció del rendiment, que després la nova directiva va aplicar amb bon criteri. Pep ho tenia tot enllestit.» Explica que la feina no es va limitar a la primera plantilla: «La carta als Reis estava del tot feta. Guardiola va marcar la línia. Ho tenia clar. Tenia al cap una estructura de club que no difereix gaire de la que ara hi ha en funcionament. Lillo hi encaixava plenament. Per filosofia i per coneixements.» Murtra agraeix la feina que es va fer: «Lillo s'hi va implicar al màxim. Desinteressadament. No va percebre ni un euro. El fet de poder treballar amb en Pep era prou premi per a ell.»

Persistència
La relació de Guardiola i Lillo va continuar després del fracàs de Bassat i encara continua. Laporta va guanyar les eleccions i Guardiola i Lillo van continuar els seus camins. Pep va marxar a jugar a Qatar i Lillo va fitxar pel modest Ciudad de Murcia. Pep va entrenar-se un parell de dies amb el conjunt murcià abans de marxar a Qatar. Una experiència que va repetir una temporada després quan Lillo va dirigir el Terrassa. El gener del 2006, Lillo va dirigir Guardiola. Va ser a Mèxic. Al Dorados. Els tretze últims partits del Guardiola futbolista van ser amb el tècnic de Tolosa a la banqueta. L'equip va perdre la categoria i el tècnic blaugrana va decidir penjar les botes i començar, un estiu després, la seva nova etapa a les banquetes.

La història de Guardiola des de llavors és prou coneguda. Lillo ha necessitat molts anys per tornar a primera divisió. És a l'Almeria, un equip que, tot i la seva modèstia, ha adquirit una filosofia d'apostar por un futbol atrevit i d'atac. Despatxat Hugo Sánchez, els andalusos van buscar un tècnic motivador amb coneixement i capacitat de treball. Va sonar Luis Enrique, però l'escollit va ser Lillo, que havia fet una bona feina a la Real Sociedad. De moment, a Almeria tot li va rodat. Dels nou partits que ha dirigit només n'ha perdut un. Uns resultats que allunyen l'equip del descens i que tornen a situar Lillo a primera línia. Per a Murtra no és casual: «És de la cultura del ‘persistirem' i un home a tenir molt en compte.»

Elogis
Demà rep el Barça i el seu amic Pep, a qui ahir ja va elogiar. «És intel·ligent i un gran treballador. Pep, per alguns, és bo pels resultats que ha obtingut, quan Pep és bo en si mateix. És molt bo, a banda de ser una persona excepcional, d'aquí a Lima.»