"Un prestigi merescut"

Exultant. Feliç. El president del Barça, Joan Laporta, va desfermar la seva alegria pel triomf a la Champions abraçant i felicitant Pep Guardiola i a tots i cadascun dels jugadors quan van anar a recollir el trofeu de campions. Minuts després, Laporta va qualificar la temporada com “la millor de la història del Barça”.

El president blaugrana va dir que estava vivint l’èxit “amb alegria i serenitat. Tinc la sensació que hem entrat a la normalitat perquè la història ens ha restaurat el prestigi que ens mereixem. Ja tenim tres Copes d’Europa”. Després d’afirmar que “aquest és el millor equip de la història del Barça, Laporta va afegir que volia “reivindicar una filosofia cruyffista que ja tenia Rijkaard i que també la té Guardiola, que són alumnes avantatjats de Johan Cruyff”.

La victòria de Laporta, però, havia estat doble, després que les gestions portades a terme davant la UEFA permetessin a José Montilla rebre tractament de cap d’Estat i a Ernest Benach tractament de màxima autoritat institucional d’un país. Ras i curt, que estaven a primera fila de la llotja de l’Olímpic.

I és que fa 3 anys, a París, va fer mal d’ulls veure Pasqual Maragall, el llavors president català, situat moltes fileres enrere de la zona noble de la llotja. Val a dir que la millora ha estat fruit de la insistència del Barça, en especial del seu president, que té una prou bona relació amb Michel Platini, el president de la UEFA. Fa tres anys el màxim responsable de la UEFA era Lennart Johansson.

Va ser el triomf afegit al de la llengua. Igual com va passar a París, el FC Barcelona va aconseguir –ja en la primera reunió entre clubs i UEFA del 8 de maig per preparar la final– que el català fos idioma oficial i que la megafonia l’utilitzés al nivell de l’anglès o l’italià. No va ser una novetat, però fonts del club expliquen que cada vegada que es dóna el cas cal obrir el mateix front de batalla; és a dir, que la UEFA és flexible i sensible al tema però sempre que se li recordi oportunament.

Xiulets al castellà
Cal dir, també parlant de la llengua, que ahir a Roma la benvinguda als aficionats es va fer en català i en castellà, versió aquesta última que va ser rebuda amb xiulets.
En el sopar de gala de dimarts, Laporta va poder pronunciar el seu discurs en francès, anglès, italià i català, tot i que va fer un afegit improvisat en castellà “en atenció a la presència d’Ángel María Villar [president de la FEF] i José Luis Astiazarán [president de la LFP]”, segons va explicar el directiu Xavier Sala i Martín.

En el mencionat discurs –al qual ha tingut accés l’AVUI–, davant la plana major del futbol continental i mundial, Laporta va presentar-se com “el president del FC Barcelona, conegut també com a Barça. Som catalans, tenim una cultura mediterrània i ens sentim profundament europeus, no hem faltat mai a les competicions europees. Sempre hem entès el futbol com un espectacle i l’hem viscut com una expressió de civisme. [...]. El futbol és un mirall que ens permet veure una àmplia diversitat de gent i la seva particular manera de fer. [...] Estem contents i orgullosos de poder viure la sisena final de la nostra història. Aquest és el nostre compromís amb el futbol i amb els barcelonistes. I aquesta és la millor manera de mostrar la nostra cultura. La cultura catalana”.