La mare de tots els passadissos

Pep Guardiola s’ho va jugar a tot o res... i li va sortir tot i tres. No volia rua fins després de la Champions, i va tenir l’única concessió del trajecte aeroport - Camp Nou amb desviació fins al carrer Entença el dia després del títol de Copa. Contenció per a l’esclat, com el joc del Barça, amb el risc que no hi hagués esclat. Però n’hi va haver, i triple. I ahir la gent blaugrana li va donar la raó al seu idolatrat entrenador. I va respondre com mai havia fet, al carrer i a l’estadi. Perquè mai havia pogut celebrar... doncs això, el triplet.

De bogeria es pot qualificar la tarda viscuda ahir a Barcelona amb motiu del retorn a Barcelona de l’expedició del Barça. Més d’un milió de persones al carrer, segons les primeres valoracions policials, però oficioses, de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, unes 750.000 fets més càlculs per part del cos municipal.

Tant és la quantitat, són les imatges. Des que van canviar d’autocar a la plaça de les Drassanes –van deixar el cobert que els havia dut des de l’aeroport pel descobert per a la rua–, el reguitzell d’impactes va ser constant. Ja Colom, ple a vessar de gent, semblava més un pilar de vuit amb folre i manilles que no pas un monument.

I és que el d’ahir va ser, segurament, el millor passadís que podien rebre els jugadors. El desordenat del passeig Colom, amb milers d’aficionats corrent als costats de la comitiva –a l’autocar dels jugadors el seguia un altre amb un grup d’animació–, el fermament fixat pels cossos de seguretat a la Via Laietana i el massiu, de gernació, que va acompanyar la rua a les places de Catalunya i Universitat, i ja al cor de l’Eixample esquerre i les Corts fins al Camp Nou.

Tres hores i mitja de bany de masses, d’un passadís entregat. Incomptablement millor que el del Mallorca a Son Moix i el de l’Osasuna al Camp Nou, i el previsible de demà a Riazor. Tres passadissos de gespa, per cert.

Interrelació
Entregat, i correspost, perquè els jugadors, especialment Piqué, Alves, Henry, Valdés o Guardiola, no van deixar d’interactuar amb els seguidors. I no només seguidors. Celebrada va ser la incorporació a la rua de dues gorres, una de la Guàrdia Urbana i una altra dels Mossos d’Esquadra; tan celebrada que tots dos capells van arribar a la gespa del Camp Nou. A Guardiola, per cert, li van llançar a la Via Laietana una estelada i la va acomodar ben acomodada a la barana del vehicle.

Bé és cert que l’autocar tenia dos sectors. L’anterior donava per a la reflexió i la intimitat. S’hi va estar estona Cáceres fent onejar una bandera del Barça, i una mica menys Andrés Iniesta, que malgrat l’aparença de hooligan, amb bufandes i banderes pertot, no animava precisament les masses. Els van anar passant pel costat la majoria de companys que necessitaven uns segons de tranquil·litat per fer o rebre una trucada. La zona posterior era la més canalla, sacsejada especialment per Alves, Gudjohnsen i, tan bon punt es va animar, Leo Messi. Zona de ruixades, de picades d’ullet a joves seguidores, algunes molt explícites en les seves peticions, i de bromes, cada cop més perilloses.

I és que no els costava animar-se. Perquè el segon autocar, el del grup d’animació, noliejat per Damm, disposava de caixes de reanimació. I a fe que van circular, les caixes.

De llaunes i rajolins
Dos exemples. Piqué va començar amb doblet de llaunes a les mans, que només de tant en tant feia servir per fer ruixadetes als aficionats; passada una estona de rua ja només ruixava. El segon exemple era dantesc: l’autocar, recobert amb planxes per fer l’estructura del segon pis i la decoració, perdia líquid en quantitats industrials per les juntures de les planxes.

En certa manera, algú diria que toca multa, perquè la farra va ser considerable i faltaven 48 hores per al pròxim partit. Ningú no la cobrarà, però el cert és que per a qui li toqui –del primer equip– resultarà duríssim saltar a la gespa de Riazor per tancar la temporada.

Perquè els jugadors ja tenen el cap a les vacances i, com a molt, a la temporada que ve. Els ho van recordar ni un, ni dos, ni tres sinó molts més culers durant la tarda: la final del 2010 és al Santiago Bernabéu. Missatge per als rebuscats: el gol que va donar la primera Copa d’Europa (Koeman) es va marcar al minut 111, i l’any que ve el club fa 111 anys. Queda bé, no?