L'Espanyol deixa escapar la victòria amb un gol del Valladolid a l'últim minut del temps afegit

No és mal d'un sol dia. No és cosa d'ahir, perquè ja va passar a Riazor o fa dues setmanes contra el Tenerife. L'Espanyol s'avança i es posa a dormir. En lloc de buscar la sentència, abusa de la pausa, toca massa, renuncia als contracops i amb el pas dels minuts s'abona al patiment tancat a l'àrea i pregant pel so del xiulet final. Ahir va sortir creu perquè al minut 94 una mitja volta de Medunjanin va fer volar dos punts i va espatllar força estones de bon joc i domini, orfes de punteria.

L'Espanyol va oferir una sortida prometedora. Còrner rere còrner, encadenant arribades, amb profunditat a les bandes i vorejant el gol. El problema és que els blanc-i-blaus segueixen amb poca pólvora. Té molt mèrit moure's en la zona mitjana alta de la taula amb només vuit gols en nou jornades. Així, tant Callejón com Iván Alonso van plantar-se sols davant del porter rival, sense precisar en la definició.

La segona part va arrencar amb una cursa de Marqués, el millor de nou, amb globus per a l'arribada de Luis García, que va estrenar-se fent l'1-0.

Canvis sense resultat
El gol premiava la superioritat de l'Espanyol. Cert que Verdú no connectava com calia, però la mobilitat dels puntes i els retalls de Marqués havien comportat una bona dosi d'ocasions, combinacions interessants i els primers minuts en positiu de Pillud.

El problema és que, qui sap si pel patiment dels darrers anys, l'equip té una por a la pell que no s'espolsa. Quan s'avança, tremola i perd el nord i l'esquema, i ofereix forats i dubtes on abans hi havia fermesa. El Valladolid va tenir dues arribades prou clares just després de la diana de Luis García, un avís que tocaria patir un cop més.

Per intentar evitar el mal habitual, Pochettino va donar entrada a De la Peña per tenir més control de joc ajudat per Verdú i buscar la contra que comportés la sentència amb la velocitat dels puntes, sobretot amb la posterior entrada de Sahar. L'argentí, però, va renunciar a Marqués, decisió xiulada.

Travesser com a avís
El recurs no va funcionar, perquè l'Espanyol va seguir pausant massa el joc, frenant els contracops i cada intervenció de De la Peña era un error. Verdú tampoc hi ajudava, es limitava a donar la pilota al càntabre, sense oferir més solucions. El Valladolid va posar més poder físic al camp i els locals van recular fins a enganxar-se a Kameni. Medunjanin va avisar enviant una falta al travesser només entrar i va glaçar l'estadi en l'últim alè amb una mitja volta perfecta en el primer xut visitant entre els tres pals. I les esperades contres blanc-i-blaves? Ni una en l'última mitja hora. Càstig per al poruc.