L'Espanyol es fica a la gola del llop

L'Espanyol s'ha complicat la vida tot sol. La temporada fins ara, tot i ser discreta, anava pel bon camí gràcies al brillant rendiment de l'equip al seu estadi, on ha guanyat el 85% dels punts que acumula. La previsió dels tècnics era deixar enllestida la permanència tot aprofitant la bonança del calendari i la visita a rivals que estaven enfonsats en la classificació, com era el cas del Màlaga, el Xerez i el Tenerife.

L'equip no ha fet els deures i ara es veu immers en un temporal del qual no sortirà només obrint el paraigua. L'equip de Pochettino s'ha ficat a la gola del llop. Falten dotze jornades i la permanència està a quatre victòries de distància.

La derrota de diumenge a Tenerife ha obert la capsa dels trons. Els dubtes que havia generat l'equip amb la seva irregularitat i poca solvència com a visitant s'han convertit en crítiques aferrissades contra l'entrenador i els seus canvis i contra els jugadors i la seva falta d'actitud.

La memòria dels bons resultats a Cornellà s'ha esborrat de sobte, i la por s'ha instal·lat a l'entorn promoguda pels que no han entès ni el potencial ni la realitat dels objectius, directiva inclosa, i pels que han fet del cas Tamudo l'arma enverinada per amenaçar Pochettino. Ni l'avantatge de cinc punts es considera marge suficient per administrar la permanència. «Ja m'agradaria a mi estar en la situació de l'Espanyol», recordava diumenge el tècnic del Tenerife, José Luis Oltra.

La cara perversa de l'espanyolisme
Una derrota dolorosa, justa, inexplicable i injustificable com la de l'Heliodoro Rodríguez ha fet sortir la cara oculta d'un espanyolisme dividit, capaç de fregar-se els ulls pel brillant joc dels seus contra el Vila-real i set dies després desbarrar i criticar tothom demanant dimissions a tort i a dret.

La realitat és que els blanc-i-blaus han sumat només un punt en els desplaçaments a Màlaga, Jerez i Tenerife, tram en què s'havien fixat les possibilitats per mantenir prou distància amb la cua, i que el calendari no convida a l'optimisme. La visita del Sevilla dissabte i el desplaçament a Valladolid dimecres de la setmana que ve esdevenen una amenaça.

Dels resultats d'aquests partits dependrà que l'Espanyol no entri en una espiral de caiguda lliure que l'aboqui a un final de campionat de taquicàrdia. Els enfrontaments directes entre la resta d'implicats, que havien de ser el coixí per parar el cop en cas d'ensopegada, es preveu com una amenaça real, com per exemple el Xerez-Tenerife de la pròxima jornada.

Rendiment i actitud
Mauricio Pochettino, quan va acabar el partit, va demanar perdó a l'afició per la imatge de l'equip. Pel rendiment dels seus homes a Tenerife, però, no hi ha perdó.

El Tenerife va ser millor en tot, en joc i en actitud, conceptes en els quals un equip amb les limitacions dels illencs no poden superar al desè pressupost de la lliga si no hi intervé el relaxament. Tenen la lliçó apresa. A còpia de patir molt en l'última dècada, l'Espanyol ha fet un màster en procediments de salvació, és llicenciat en salvament i socorrisme futbolístic i només falta aplicar el manual o utilitzar el fuet.

Si alguna cosa positiva té la derrota de Tenerife és que, per fi, l'equip ha entès que ja no hi ha cap altre objectiu que no sigui lluitar per la permanència. Malauradament, però, aquesta temporada no sembla que hagin de rebre l'empenta emocional de l'afició de la temporada passada. Aquest any la mala maror no s'ha esgotat encara per mobilitzar-se a la recerca de l'objectiu.

Falten dotze jornades i la permanència està a tan sols quatre victòries de distància. El pessimisme és tan gran que l'avantatge de punts no sembla prou marge per salvar la categoria