“Un cúmul de mala sort”

Per què Dani Jarque? Per què justament ell? La mort planteja sovint mil preguntes, però la pèrdua de joves esportistes, sans i carismàtics, marca sempre un punt d’inflexió en la reflexió sobre la desgràcia. Què ha pogut succeir perquè al capità de l’Espanyol l’assaltés la mort sobtada estant en repòs? ¿Fan prou proves els metges dels clubs per evitar casos com aquest? ¿Regulen bons protocols d’atenció als esportistes els estaments superiors de medicina de l’esport? Diverses fonts mèdiques consultades per l’AVUI admeten que “el cor dels esportistes té un costat fosc, un punt d’enigma”, i avancen que la prevenció de la mort sobtada de l’esportista és un problema no resolt en la medicina, i per tant millorable, però tragèdies com les de Jarque són fruit d’un cúmul de fatalitats.

“Amb Jarque s’ha ajuntat tota la mala sort. D’una banda, no va donar cap simptomatologia prèvia que posés en alerta ningú i que desencadenés fer-li proves més específiques; de l’altra, li va succeir sense ningú al costat”, lamenta l’exdoctor de l’Espanyol Joan Carles González, ara al Poli Ejido, i vocal de l’Associació Espanyola de Metges de Clubs de Futbol.

Circumstàncies agreujants
Des que Jarque va patir el defalliment fins que algú va poder entrar a l’habitació de l’hotel on es trobava –el primer va ser Moisés Hurtado– van transcórrer entre 15 i 20 minuts, massa temps perquè el desfibril·lador fos útil. Si el jugador hagués tingut una aturada cardíaca en presència d’algú hauria tingut moltes més opcions de sobreviure, com va succeir amb el madridista Rubén de la Red, quan li va sobrevenir un síncope en ple partit amb el Real Unión d’Irun i va poder ser atès a l’acte.

A l’espera del resultat de l’autòpsia, la majoria de metges consultats apunten que la mort de Jarque es deu molt probablement a una cardiopatia congènita, per bé que la cardiòloga Araceli Boraíta, membre del Consell Superior d’Esports, apunta que “una infecció vírica” també podria haver causat una miocarditis i després “una insuficiència cardíaca mortal”. “Un virus pot afectar el cor, com altres la gola o els pulmons i no s’ha de fer res especial, és només mala sort”, indica la doctora.

No es té constància que Jarque hagués tingut febre les hores prèvies al defalliment ni, encara menys, que hagués explicat cap mena de simptomatologia anteriorment. Sí que tenia un cert malestar general el mateix dia, que “es va poder atribuir a la fatiga pròpia de pretemporada”, precisa el portaveu de la comissió mèdica de la Lliga de Futbol Professional (LFP) i excap dels serveis mèdics del Barça, Jordi Ardèvol, mentre exposa a aquest diari el protocol de prevenció de la mort sobtada de l’esportista que recomanen fer des de la LFP als clubs. “Tots els de Primera i la majoria de Segona el compleixen”, indica, mentre detalla que just abans de la mort del sevillista Antonio Puerta ara fa dos anys la LFP va dotar els clubs d’un maletí –valorat en més de 3.800 euros– de suport bàsic per a la reanimació cardiopulmonar.

La LFP recomana fer com a mínim una prova d’esforç, un ecocardiograma i un electrocardiograma a cada futbolista un cop a l’any. “Després de la mort de Puerta, aquestes recomanacions van tenir un seguiment més actiu per part dels equips”, admet Ardèvol, que creu que arran de la tragèdia viscuda amb Jarque l’assemblea de la LFP ha de “convertir aquestes recomanacions en obligacions i sancionar qui no se’n faci responsable”. Així es fa per exemple a Itàlia, on s’han reduït significativament les morts sobtades de l’esportista. “Esperem avançar més en els reconeixements mèdics perquè no succeeixin aquesta mena de casos”, va manifestar preocupat el porter Andrés Palop.

El cert és que els futbolistes sotmeten els seus cors a un esforç molt gran i hi afegeixen l’estrès mediàtic. “Tots els esportistes tenen alteracions adaptatives al cor i voregen patologies. Aquest és el nostre camp de batalla”, conclou Joan Carles González. Encara hi ha molt misteri per resoldre. n