4-0: L'Alcorcón humilia el Reial Madrid a la Copa del Rei

El que en teoria havia d’haver estat un tràmit es va convertir en un inesperat infern per al Reial Madrid en la seva visita al modest Alcorcón. L’humiliant 4-0 encaixat pels blancs empitjora la seva crisi i pot tenir conseqüències greus per a alguns dels protagonistes.

Els dubtes amb què ha començat el nou projecte de Florentino Pérez ha col·locat l’equip de Pellegrini en el punt de mira de les crítiques. Sobretot el tècnic, que per evitar més disgustos no va dubtar a prendre una discutida decisió per part dels seus jugadors, la de concentrar la plantilla per afrontar un compromís que, lluny de millorar la imatge, la va enfonsar del tot. En mig d’un ambient enrarit, per tant, el Madrid es va presentar al Municipal de Santo Domingo com un ànima en pena. D’acord que no hi havia titulars com Casillas, Ramos, Pepe, Alonso, Lass, Kaká o Cristiano Ronaldo, ni tan sols convocats, però tot i això l’onze inicial de Pellegrini era a priori solvent, amb efectius tots dels primer equip.

La gosadia de l’Alcorcón va ser encomiable. Lluny de sentir-se inferior, va avergonyir el seu rival en la que va ser una primera part que passarà a la història d’aquesta petita població a 13 quilòmetres de la capital. Que un equip amb 900 socis i 1,2 milions de pressupost arribés al descans amb un 3-0 al seu favor, després de donar-li un bany espectacular de joc, d’estratègia i de d’eficàcia al totpoderós rival semblava una broma que no va agradar gens ni mica un Florentino que no sabia quine cara posar a la llotja.

Davant la permissivitat madridista, els locals van sortir com un cicló. Tant que en els primers dos minuts del partit ja havien creat dues ocasions claríssimes de gol i havien forçat tres córners. Era l’anunci del que vindria després. Una autèntica galerna sobre la porteria del desesperat Dudek, que va provocar una pluja de gols ja abans del descans davant la patètica actitud del Madrid.

Quedava la possibilitat, per no dir l’obligació, d’una reacció visitant a la segona part en què ja no va aparèixer un Guti fora de polleguera que, una vegada més, havia fregat l’expulsió durant el primer acte. Lluny de despertar, però, els de Pellegrini van culminar la humiliació amb el 4-0 que significava el doblet de Borja, un jugador sorgit curiosament del planter blanc, a més de ser soci madridista, que en quatre enfrontaments li ha fet sis gols al seu exequip.

Ni el gol de l’honor va ser capaç de fer un Madrid ridiculitzat que haurà de canviar molt per evitar una eliminació vergonyosa. Les ferides, de moment, ja són evidents. Com la picabaralla que Pellegrini i Guti van protagonitzar al descans.