Eto'o: amor i odi fins a l’últim dia

Diuen que el caràcter és la meitat del destí, però en el cas de Samuel Eto’o ho és tot. Coratjós, ambiciós, indòmit, qui l’estima utilitza l’eufemisme “és-una-persona-especial” per glossar la seva personalitat. Per al millor i per al pitjor, el davanter camerunès ha pogut desplegar al Barça tot el seu temperament. Sense límits al camp (és el tercer màxim golejador de la història del club i ha marcat en dues finals de Champions), i sense censura a fora, Eto’o posa fi a cinc anys carregats de gols i de relacions tortuoses al Camp Nou.

Tot se sap de l’extraordinari rendiment que ha donat el jugador a Can Barça: 30 gols la temporada del triplet i segon millor golejador del futbol europeu rere Diego Forlán; 26 dianes a la 2005-06, en què va ser Pichichi; 24 a la 2004-05. Només les transcendents lesions que va tenir a la 2006-07 i a la 2007-08 li van privar de millors números. També es recorden prou bé les declaracions altisonants del camerunès, en especial les pronunciades a Vilafranca, en què el davanter va titllar de “mala persona” el tècnic Frank Rijkaard i va carregar alhora contra Ronaldinho. Amb la perspectiva del temps, tothom va acabar acceptant que Eto’o va denunciar llavors els mals reals de l’equip i que només (!) es va equivocar en les formes. Però el que menys gent sap és per què el golejador, tot i esquerdar el vestidor, no va ser multat. Per un cop, Frank Rijkaard, apòstol de l’autogestió i poc amic de les sancions als futbolistes, va instar el club a castigar-lo. Però Joan Laporta va intercedir i finalment ho va evitar. L’escena no va ser una anècdota; va ser un símptoma més de l’estreta –i a la llarga negativa– relació del president amb el futbolista, l’únic que l’honorava públicament en cada celebració de títols.

Laporta i Eto’o sempre han tingut una relació molt més emocional que racional. La proximitat sentimental i amical de la presidència i el seu entorn familiar (Alejandro Echevarría) ha acabat pesant tant en la continuïtat del futbolista com en la manera com marxa finalment el golejador. Primer va ser Rijkaard, qui, ben tip d’ell, va demanar vendre’l; després, l’estiu passat, Txiki Begiristain i Pep Guardiola el van descartar, però tot i que llavors el Milan va oferir verbalment a través d’Ernesto Bronzetti 41 milions d’euros per Eto’o i Zambrotta, el president va frenar la marxa de camerunès.

Des d’un inici, si Ronaldinho era bandera del rosellisme, Eto’o del laportisme.De seguida el camerunès va rebre privilegis que creaven recels entre altres companys. Si és palès que Eto’o, pel seu caracter ambiciós, amb prou feines admetia que Ronaldinho acaparés els més grans elogis, també és cert que el brasiler podia sentir gelosia de la relació del golejador amb el mandatari. Si Eto’o creia que havia de negociar alguna cosa, parlava directament amb el president i sempre se sentia escoltat. Normalment, els altres jugadors plantejaven les seves qüestions a l’entrenador. Però Eto’o i el seu representant, José María Mesalles, el que no aconseguien de Laporta o aconseguien a través d’Echevarría. Bonus, entrades, tant se val.

La relació entre el president i el golejador es va complicar així que el mandatari va partir peres amb el seu excunyat. Però encara hi va haver una escena visceral que va separar el crac del mandatari. La casualitat va voler que el dirigent, poc després de comunicar de forma sentida a Rijkaard que no continuaria en el càrrec, es trobés amb Eto’o als ascensors del vestidor i, en una reacció en calent, li cridés “Vés-te’n, no et vull veure mai més”. Feia poc que el camerunès havia forçat una groga per evitar anar al Bernabéu i fer el passadís de campió al Madrid, i això va alterar els ànims de directius i jugadors. Al camp, Eto’o sempre s’ha trencat les banyes per l’equip, però al vestidor mai no ha fet pinya, presoner de la seva gelosia a Ronnie, que, per a més inri, tenia carta blanca de Rijkaard per a qualsevol excés; i, darrerament, de Messi. La convivència diària amb el camerunès mai no ha estat fàcil. Prou que ho sap Guardiola, que s’empara amb l’eufemisme de tenir poc feeling amb el davanter. Fa dues temporades Eto’o tampoc va tenir pèls a la llengua per remarcar que el seu millor amic al vestidor era el més jove empleat de material de la plantilla.

Laporta, que en les èpoques de bona relació fins i tot va viatjar amb el crac al Camerun, no ha pogut dissimular gaire el seu actual distanciament amb el jugador a l’hora de vendre’l. Mesalles el va acusar públicament de mentider, mentre sotto voce recorda que el màxim dirigent sovint li prometia una sucosa renovació que al final oficialment va ser a la baixa. Totes les parts se senten traïdes. En el fons han mantingut una relació d’amor-odi fins al darrer instant. Eto’o, els seus gols i el seu caràcter, se’n van a Milà. n