Ibra pica alt quan més baix colpeja Eto’o

Zlatan Ibrahimovic no ha vingut a Barcelona a viure un qui dia passa, any empeny. Més aviat al contrari. El seu lema és qui jornada passa, gol empeny. Aquest és l’Ibra del Barça. Aquest és el seu rendiment. Quatre partits de Lliga, quatre gols. I encara hi ha qui dubta de la seva adaptació. Ni Kubala, ni Luis Suárez, ni Cruyff, ni Maradona, ni Ronaldo, ni Rivaldo, ni Romário, ni Ronaldinho, ni Eto’o –sí, ni Eto’o– van ser capaços de fer quatre gols en sengles jornades de Lliga tot just fitxar pel club blaugrana.

Potser la ratxa es trenca aquí. Més que res perquè la presència del suec al partit de dissabte a Màlaga és com a mínim dubtosa, a jutjar per l’esquinç al turmell que es va fer al cap de poc d’iniciar-se el segon temps. El crac va ser substituït amb gest de dolor després d’haver experimentat una immensa alegria durant tota la primera part. Perquè el Barça va fer un recital, un rondo davant el qual el Racing no va trigar a treure la bandera blanca. I Ibra va ser qui va encaminar el triomf amb una nova mostra del seu poder.

Toc d’esperó màgic
Primer Ibrahimovic va fer valer la seva fortalesa en el cos a cos per encongir el virtualment blaugrana Henrique i rematar a gol una pilota caiguda dels núvols. Ambiciós i entonat, el suec va enviar una pilota al pal al cap de pocs segons i, en un detall encara més preciós, va enginyar ja cap a la mitja hora un gol per a Piqué. Un detall de crac. Envoltat de tota la defensa càntabra encara va saber trobar forat per assistir el central amb un sublim cop d’esperó. Màgia pura, efectivitat pura. Virtuts només a l’abast de Messi, que va deixar el seu segell al matx amb dos golassos que van valer l’ovació de la mateixa grada rival.

Un Ibra de luxe. Un Ibra de rècord. Un Ibra que ja ha inaugurat el marcador consecutivament contra el Getafe, l’Atlètic i el Racing. Obrir la llauna era una de les especialitats d’Eto’o. També obrir polèmiques. El camerunès s’ha abocat a perdre l’oportunitat de ser aplaudit en el seu retorn al Camp Nou al novembre amb l’Inter en haver demandat el Barça reclamant un 15 per cent (3 milions d’euros) del seu traspàs. El cas acabarà “als tribunals”, com va admetre ahir Txiki Begiristain. “M’ha sorprès aquesta reclamació, perquè teníem la sensació que era un adéu tranquil i tothom havia quedat content amb el canvi. A més sorprèn que no ho reclamés des del primer dia, sinó ara. És lleig”, va raonar el secretari tècnic.