Esports
Mor Juan Antonio Samaranch
El president d'honor del COI ha mort a l'Hospital Quirón de Barcelona, on va ingressar diumenge per una insuficiència cardíaca aguda. El fèretre serà traslladat avui dijous al Palau de la Generalitat i la capella ardent quedarà oberta al Saló de Sant Jordi a partir de les 12 del migdia
Juan Antonio Samaranch, president d'honor del Comitè Olímpic Internacional (COI), ha mort aquest dimecres al migdia a l'Hospital Quirón de Barcelona, on estava ingressat des de diumenge per una insuficiència cardíaca aguda. Tot i que va ingressar conscient perquè es trobava malament, la seva salut va empitjorar ràpidament i va haver de ser ingressat a l'UCI. Els metges ja van anunciar aquest dimarts al vespre que estava en estat molt greu, amb respiració assistida i amb un "tractament farmacològic intens", i que hi havia poques probabilitats de recuperació, a causa de la gravetat de la malaltia i per la seva edat, 89 anys.
Aquest dimecres al migdia l'equip mèdic ja ha comunicat que es trobava en estat de xoc irreversible i que la seva situació era extremadament crítica. Finalment, la mort s'ha produït oficialment poc després de la una del migdia de dimecres. El president de la Generalitat, José Montilla, rep dijous, a les 10.00 hores, els familiars de Samaranch al Palau de la Generalitat, on s'instal·la la capella ardent, com correspon a les personalitats que han rebut la Medalla d'Or de la Generalitat. La capella ardent quedarà oberta al públic a partir de les 12.00 hores a fi que totes les persones que ho desitgin puguin donar el seu últim adéu a un dels personatges públics catalans més coneguts internacionalment. La capella ardent tancarà les seves portes a les 17.00 hores.
Llarga trajectòria al capdavant d'institucions i empreses
Tot i que en les últimes dècades se l'ha associat popularment al COI, com a president del qual va anunciar que Barcelona seria la seu dels Jocs Olímpics de 1992, Samaranch ha tingut una llarga trajectòria d'influència en la vida pública d'Espanya i de Catalunya, per la seva participació en institucions, empreses i entitats, sempre en càrrecs destacats.
Va néixer el 17 de juliol de 1920 a Barcelona en una família de classe alta. De jove va compaginar la pràctica de diversos esports, com ara l'hoquei patins (va arribar a ser seleccionador espanyol), la boxa, l'hípica, la vela, l'esquí i el golf. Paral·lelament, va estudiar a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa i a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona.
Es va afiliar a Falange Española Tradicionalista y de las JONS de molt jove i va començar la seva carrera política a l'Ajuntament de Barcelona, com a regidor d'Esports, nomenat l'any 1955. Va ocupar aquest càrrec fins al 1962. El 1964 va ser nomenat procurador a les Corts espanyoles del règim franquista i ja no va deixar l'escó fins al 1977, ja després de la mort de Franco i amb les primeres eleccions democràtiques. Mentre era procurador, el 1967, va ser nomenat delegat nacional d'Esports.
Sempre encadenant un càrrec amb l'altre, el 1973 va ser designat president de la Diputació de Barcelona, i quatre anys després, el 1977 i ja en plena transició, va ser nomenat ambaixador espanyol a la Unió Soviètica i Mongòlia. Alhora, ja havia començat a escalar posicions al COI, ja que d'esportista va passar a gestor del món de l'esport, i el 1977 ja era vicepresident del comitè, en el qual havia ingressat el 1966. El seu càrrec d'ambaixador li va proporcionar uns contactes molt valuosos a l'Europa de l'Est, que li van facilitar posteriorment ser elegit president del COI.
President del COI
Aquesta presidència del COI li va arribar, finalment, el 1980. Va ser escollit en una sessió del COI celebrada a Moscou el juliol d'aquell any, just abans de la celebració dels Jocs Olímpics de la capital de l'URSS. Va obtenir el càrrec després de la renúncia de Lord Killanin, i es considera que la seva màxima fita com a president de la institució olímpica va ser posar fi als boicots polítics dels Jocs provocats per les tensions entre soviètics i nord-americans, que es van produir a Moscou el 1980 i a Los Angeles el 1984.
Paral·lelament, se li atribueix haver estat el principal avalador de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs Olímpics de 1992. La concessió d'aquests jocs a la seva ciutat va ser anunciada per ell mateix a Lausana l'any 1986 amb la cèlebre frase "...a la ville de Barcelona", remarcant la fonètica catalana del nom de la ciutat tot i haver pronunciat la frase en francès.
El seu mandat va entrar en una fase més fosca el 1999, a causa de la crisi originada al COI pels escàndols de suborn a membres de la junta directiva en les últimes edicions dels Jocs Olímpics, especialment en el cas de Salt Lake City 2002. Va renunciar a renovar el càrrec l'any 2001 i va ser substituït per Jacques Rogge, però el van fer president honorari del Comitè.
Pel que fa a d'altres reconeixements, el 1985 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 1988, el premi Príncep d'Astúries dels Esports. El 1991 el rei d'Espanya el va nomenar marquès de Samaranch.
En la vida privada, es va casar l'1 de desembre de 1955 amb María Teresa Salisachs Rowe, coneguda com a Bibis, que va morir el 16 de setembre de l'any 2000. Van tenir un fill, Juan Antonio, i una filla, María Teresa. El seu fill és actualment membre del COI.
Aquest dimecres al migdia l'equip mèdic ja ha comunicat que es trobava en estat de xoc irreversible i que la seva situació era extremadament crítica. Finalment, la mort s'ha produït oficialment poc després de la una del migdia de dimecres. El president de la Generalitat, José Montilla, rep dijous, a les 10.00 hores, els familiars de Samaranch al Palau de la Generalitat, on s'instal·la la capella ardent, com correspon a les personalitats que han rebut la Medalla d'Or de la Generalitat. La capella ardent quedarà oberta al públic a partir de les 12.00 hores a fi que totes les persones que ho desitgin puguin donar el seu últim adéu a un dels personatges públics catalans més coneguts internacionalment. La capella ardent tancarà les seves portes a les 17.00 hores.
Llarga trajectòria al capdavant d'institucions i empreses
Tot i que en les últimes dècades se l'ha associat popularment al COI, com a president del qual va anunciar que Barcelona seria la seu dels Jocs Olímpics de 1992, Samaranch ha tingut una llarga trajectòria d'influència en la vida pública d'Espanya i de Catalunya, per la seva participació en institucions, empreses i entitats, sempre en càrrecs destacats.
Va néixer el 17 de juliol de 1920 a Barcelona en una família de classe alta. De jove va compaginar la pràctica de diversos esports, com ara l'hoquei patins (va arribar a ser seleccionador espanyol), la boxa, l'hípica, la vela, l'esquí i el golf. Paral·lelament, va estudiar a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa i a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona.
Es va afiliar a Falange Española Tradicionalista y de las JONS de molt jove i va començar la seva carrera política a l'Ajuntament de Barcelona, com a regidor d'Esports, nomenat l'any 1955. Va ocupar aquest càrrec fins al 1962. El 1964 va ser nomenat procurador a les Corts espanyoles del règim franquista i ja no va deixar l'escó fins al 1977, ja després de la mort de Franco i amb les primeres eleccions democràtiques. Mentre era procurador, el 1967, va ser nomenat delegat nacional d'Esports.
Sempre encadenant un càrrec amb l'altre, el 1973 va ser designat president de la Diputació de Barcelona, i quatre anys després, el 1977 i ja en plena transició, va ser nomenat ambaixador espanyol a la Unió Soviètica i Mongòlia. Alhora, ja havia començat a escalar posicions al COI, ja que d'esportista va passar a gestor del món de l'esport, i el 1977 ja era vicepresident del comitè, en el qual havia ingressat el 1966. El seu càrrec d'ambaixador li va proporcionar uns contactes molt valuosos a l'Europa de l'Est, que li van facilitar posteriorment ser elegit president del COI.
President del COI
Aquesta presidència del COI li va arribar, finalment, el 1980. Va ser escollit en una sessió del COI celebrada a Moscou el juliol d'aquell any, just abans de la celebració dels Jocs Olímpics de la capital de l'URSS. Va obtenir el càrrec després de la renúncia de Lord Killanin, i es considera que la seva màxima fita com a president de la institució olímpica va ser posar fi als boicots polítics dels Jocs provocats per les tensions entre soviètics i nord-americans, que es van produir a Moscou el 1980 i a Los Angeles el 1984.
Paral·lelament, se li atribueix haver estat el principal avalador de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs Olímpics de 1992. La concessió d'aquests jocs a la seva ciutat va ser anunciada per ell mateix a Lausana l'any 1986 amb la cèlebre frase "...a la ville de Barcelona", remarcant la fonètica catalana del nom de la ciutat tot i haver pronunciat la frase en francès.
El seu mandat va entrar en una fase més fosca el 1999, a causa de la crisi originada al COI pels escàndols de suborn a membres de la junta directiva en les últimes edicions dels Jocs Olímpics, especialment en el cas de Salt Lake City 2002. Va renunciar a renovar el càrrec l'any 2001 i va ser substituït per Jacques Rogge, però el van fer president honorari del Comitè.
Pel que fa a d'altres reconeixements, el 1985 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 1988, el premi Príncep d'Astúries dels Esports. El 1991 el rei d'Espanya el va nomenar marquès de Samaranch.
En la vida privada, es va casar l'1 de desembre de 1955 amb María Teresa Salisachs Rowe, coneguda com a Bibis, que va morir el 16 de setembre de l'any 2000. Van tenir un fill, Juan Antonio, i una filla, María Teresa. El seu fill és actualment membre del COI.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.