Roma val un partidàs

Admirat arreu pel seu joc superlatiu, amb el 2-6 del Bernabéu en boca de tothom, amb el culer encara extasiat per un partit que sobrepassa la temporada, el Barça segueix avui el seu camí a la recerca de la glòria amb una final a Stamford Bridge per ser a la finalíssima de Roma. El 0-0 de l’anada al Camp Nou obre el duel d’aquesta nit i el conjunt blaugrana vol oferir un altre acte de personalitat i sortir a atacar, a manar, tot i que el Chelsea no és el Madrid i a la Champions els petits errors se solen pagar.

Ho sap l’equip i també el barcelonisme, pocs cops tan convençut de fer història també a Europa. Ara mateix, sembla que no hi ha límits i Pep Guardiola en té molta culpa. El tècnic ha fet quallar la fórmula prudència+ambició perquè finalment aparegui la valentia en dies com avui. “Si un equip vol arribar a la final, hi arriba”, va dir ahir el tècnic, determinant. “Anímicament estem molt, molt forts”, es va sentir en un pes pesant del vestidor.

El Barça està preparat per haver d’agafar més d’una via per classificar-se, però entén que no pot afluixar perfil contra el rival més poderós físicament. Això vol dir, en paraules de Guardiola, “xocar poc, atacar ràpid i fer gol”. “I córrer i lluitar molt”, va afegir el de Santpedor, que ja ha decidit –no ho va desvelar– qui acompanyarà Piqué a l’eix defensiu per les baixes de Márquez i Puyol. “Em preocupa zero”, va dir, per alliberar el triat.

Variables multiplicades
Si alinea Martín Cáceres, l’opció més factible, no ha de tocar res. Si no es refia de l’uruguaià per a un duel d’aquesta envergadura, pot situar Abidal de central o fins i tot, diuen algunes veus, Touré o Busquets. Faci el que faci, és una decisió arriscada.

Davant, amb Henry amb un cop –ahir es va entrenar a part–, més a prop de ser descartat que de jugar, Iniesta pot assumir la seva posició i Keita entrar a la medul·lar. Les variables al Barça es multipliquen al Chelsea, però no per lesions o sancions sinó pels dubtes de confiança londinencs, que es tradueixen en dubtes estratègics.

Hiddink ha tret el seu perfil més pràctic. Si a l’anada l’holandès va assumir la inferioritat i va muntar un catenaccio d’època, aquest vespre no és segur que sigui més atrevit, tot i jugar amb l’escalf del seu estadi i amb la necessitat de marcar. El tècnic oranje va veure el recital de Madrid i no para de donar-hi voltes: tornar a omplir el migcamp o apostar per Anelka al costat de Drogba i deixar Ballack o Obi Mikel a la banqueta. Què farà? De fet, té dubtes també en defensa, en relació amb el marcador de Messi. El Barça pot necessitar el seu 10 més inspirat davant la teranyina musculada d’un rival que ha demostrat ofici per competir contra els millors, passi per moments bons o dolents, invicte a Stamford des de l’1-2 d’Eto’o el 2006.

L’expedició més gran
Res, però, no servirà d’excusa, va avançar Guardiola, ni les escletxes a pilota aturada ni la contra local. I més en un camp petit. “Si no passem serà simplement per demèrit nostre”, va insistir, i només va donar concessió a especular, a desfer els ideals, en els últims minuts de l’eliminatòria. Si s’arribés a aquest escenari voldria dir que el Barça tindria el passi a l’abast i hauria digerit positivament la pallissa al Madrid. “Només pot ser bo. Els elogis a aquestes alçades no afecten”, va assegurar l’entrenador català. “Esperem que el subidón del 2-6 ens dugui a Roma”, va assentir Begiristain. Com ells dos, l’expedició que va acompanyar la plantilla, la més nombrosa de la temporada, encapçalada per Joan Laporta i 12 directius i amb el sancionat Puyol fent pinya, amb 3.000 culers a Stamford, confia que l’equip s’aboqui a un altre partidàs. Roma s’ho val.