L'afició de l'Espanyol deserta
LLIGA BBVA
Pocs i emprenyats. L’afició de l’Espanyol ha girat l’esquena a l’equip, farts d’encadenar decepcions. El 2008 ha estat un calvari que el canvi d’any no fa minvar i l’afluència al Lluís Companys en paga les conseqüències. Les pobres entrades, amb un descens de 5.000 espectadors respecte a la temporada anterior, es veuen agreujades per l’empipament del públic, que té la paciència a nivells mínims i no dubta a xiular l’onze de Mané o demanar dimissions. Mal ambient per superar el repte d’escapar del pou.
El calendari ofereix partits transcendents per la mala situació a la classificació, però l’aficionat blanc-i-blau no en fa cas. El Lluís Companys s’havia acostumat a mitjanes de públic que superaven els 20.000, però en la present temporada la xifra només s’ha assolit en el derbi, amb 31.660, que no deixen de ser 7.000 menys que en el duel anterior contra el Barça, quan l’equip lluitava per places de Champions.
Les incomoditats del Lluís Companys són prou conegudes: un clima polar i males comunicacions sovint agreujades per la coincidència amb espectacles al Sant Jordi. Mals que no havien impedit viure un creixement progressiu del públic a Montjuïc amb una mitjana màxima de 24.067 la temporada 2004-2005, quan l’onze de Lotina va lluitar per una plaça de Champions fins a l’última jornada. La següent va comportar el patiment fins al temps de descompte i un descens d’afluència que la temporada passada va reflotar, tot i la segona volta per oblidar.
500 entrades venudes
La paciència del públic va aguantar fins als dos últims partits, amb 12.150 contra l’Atlètic i 9.400 en el comiat davant l’Almeria. La tendència a la baixa s’ha mantingut després de l’estiu, i s’ha agreujat en les últimes setmanes. Diumenge es va tocar fons amb només 500 entrades venudes, rècord negatiu en els 11 anys a Montjuïc, i 11.325 seguidors a les desèrtiques graderies. I la perspectiva no és engrescadora, amb un duel contra el Poli Ejido de Segona B que amenaça d’empitjorar els 4.800 que marca el mínim registrat a Montjuïc. “El que no es pot consentir és que contra l’Atlètic, que ens hi jugàvem molt, només hi anessin 11.000 persones. Ahir, igual. Com a socis tenim la nostra responsabilitat, que és animar i anar al camp, i encara més en aquests moments”, criticava ahir el president de la Federació de Penyes, Alberto Ariza, a Catalunya Ràdio.
El problema és doble. A la falta d’assistència s’hi suma l’actitud negativa. El gol ràpid de l’Almeria va facilitar que als 20 minuts ja se sentissin xiulets i insults, que van anar a més fins a demanar el cap de la directiva. Els jugadors pregaven ahir per un canvi d’actitud. “Jo em poso a la pell de l’aficionat i entenc que estigui dolgut perquè l’equip no va com voldríem, però ells haurien de posar-se a la nostra. No ens agrada estar com estem i volem sortir-ne. Junts serà més fàcil”, va recordar Román. Equip en crisi i grades desertes i hostils són una molt mala combinació.