Abassegador Barça
Lliga BBVA
Clica aquí per seguir el minut a minut del Barça-Sporting
Sense discussió, gairebé sense diàleg, com si fos un monòleg d’un adult davant d’un nen, el Barça es va espolsar l’Sporting de Gijón per seguir el seu camí increïble en aquesta Lliga. Intens i generós, el conjunt blaugrana va tornar a desplegar un gran futbol i va deixar enrere algunes jornades igual de fiables però no tan brillants, i ja suma 58 dels últims 60 punts. Colossal. El líder no descansa ni un moment i la maquinària funciona a un ritme altíssim, encara que ahir no aparegués la genialitat de Messi. No va caldre. Sí que ho van fer l’instint golejador d’Eto’o, el magisteri natural d’Iniesta i l’omnipresència literal de Dani Alves, que va culminar el recital amb un gol de bandera.
Era un dia que podia ser propici. Davant d’un Sporting sense empats, que no sap especular, Guardiola havia muntat l’equip més ofensiu possible, amb una tripleta quasi inèdita al migcamp amb Busquets, Xavi i Iniesta repartint-se funcions, amb el ritme a l’hora, i el Barça va carburar amb senzillesa i comoditat. Segurament no era fàcil, però ho va semblar, i el partit es va convertir en un atac-i-gol, no per les ocasions, que n’hi va haver força, sinó pel control abassegador, sempre en camp rival.
Amb una possessió escandalosa, per sobre del 75% i a estones del 80%, recuperant la pilota immediatament, el Barça va donar una lliçó a l’Sporting, empetitit, possiblement bloquejat. La seva valentia no va aparèixer i amb prou feines va creuar el migcamp. Paradoxalment, els locals, enmig del seu atac estàtic constant, van obrir el marcador al contraatac, en una sortida de llibre, conduïda per Iniesta, assistida en diagonal per Henry i executada per Eto’o dins l’àrea petita. Era el minut 23 i aquí es van acabar els petits problemes del Barça per superar el 4-4-2 asturià.
Debut per no oblidar
Al voltant d’Iniesta, a qui es nota encantat en el seu retorn al migcamp, els seus companys van armar un parell d’ocasions més que van fregar el gol. El manxec va fer maniobres esplèndides, com si el seu turmell tingués totes les flexions possibles, amb Messi associant-s’hi pel centre. L’argentí va evitar la banda de Cámara, un marcador fort, i d’una arrencada per l’eix va néixer el 2-0 d’Eto’o, llest, posant el peu recte contra la pilota en el xoc amb el defensor i afusellant després Lafuente.
A la represa, l’Sporting va seguir sense creuar el migcamp, entaforat a la seva àrea, assistint una mica bocabadat a l’espectacle del rival, sense capacitat per reaccionar. Potser davant d’aquesta inferioritat manifesta, el sancionat Preciado –a través de Quini– va fer debutar a Primera José Ángel, de 19 anys. Mai no oblidarà el dia ni el que va passar un minut després: Alves va recuperar una pilota a la frontal, la va controlar ajudat per Messi, va fer un retall llarg i va enviar un obús al pal curt. Imparable.
Va arribar l’inesperat gol de l’honor de Mateo, però el Camp Nou xalava d’orgull. I n’hi ha raons de sobres, amb una mitjana de tres gols per duel i una diferència entre gols a favor i en contra inèdita, que fa estèril la persecució del Madrid, i amb el tercer a 21 punts. El Barça viu en una altra Lliga.
