L’amargor de Messi

La plenitud i la felicitat de Leo Messi al Barça s’està convertint en frustració i amargor quan juga amb l’Argentina. El davanter blaugrana no disfruta amb l’albiceleste i ja ha començat a rebre fortes crítiques, agreujades amb la derrota ahir al Paraguai per 1-0, la quarta dels últims cinc partits, que li complica encara més l’accés al Mundial de Sud-àfrica 2010. “Lionel és una ombra del que brilla al Barça”, sentenciava l’influent diari Olé, després del seu discret paper contra el Brasil i a camp paraguaià.

I no ha estat perquè el 10 blaugrana no ho hagi intentat ni s’hagi preparat, ni per males condicions climatològiques o de la gespa, i això encara augmenta més la sensació de decepció. En un excés de motivació o mal pressionat per Maradona, Messi es va perdre en jugades d’ell contra tots. “No va trobar la posició ni la pilota. Obsessionat a acumular gambetas, no va advertir que algunes bones arrencades mereixien la passada i no el xoc amb un defensor”, descrivia amb duresa Olé, que no amagava les penúries generals de la selecció. “Indefensable. Trista, sense compromís ni estratègia, deprimida. Culpables? Tots, tots”, retratava el mateix diari.
La realitat és que Messi va emprendre ahir el viatge de tornada a Barcelona amb l’Argentina cinquena del grup sud-americà premundial, en posició de repesca, a falta de només dues jornades. Té un punt menys que l’Equador, quarta, i un més que l’Uruguai i Veneçuela. L’Argentina juga a casa el 10 d’octubre contra el Perú, últim, i el 13 a l’Uruguai, que haurà visitat l’Equador. Veneçuela rep el Paraguai i juga al Brasil, totes dues ja classificades.

Si l’Argentina quedés finalment en el lloc de la repesca –contra el quart de la Concacaf, que podria ser Mèxic, Hondures o Costa Rica– seria una mala notícia per al Barça, perquè perdria Messi una setmana, amb partits el 14 i el 18 de novembre, a priori dies per descansar. A més, el dia 24 el Barça rep l’Inter a la Champions League i el 28 o 29 el Madrid a la Lliga. Aquestes hipòtesis queden lluny encara i Pep Guardiola se centra ara a veure com aterra el jugador i mirar de recuperar-lo, si tot plegat li està afectant. Al club se l’espera avui, a l’entrenament de la tarda, tot i que és una incògnita si viatjarà demà a Getafe. Les vegades que va passar la temporada passada, va ser convocat i va jugar uns minuts a la segona part.

Paral·lelament al cas Messi, al Déu Maradona se li està acabant el temps per reaccionar. La premsa argentina, sempre benevolent amb el seu astre, l’ha situat a la diana i l’acusa de no haver sabut armar un equip i d’haver fets massa tombs a l’alineació. “Des dels 15 anys sento crítiques. No m’afecten. Mentre tingui una gota de sang lluitaré perquè l’Argentina es classifiqui”, va dir. Per una part, superveterans com Verón, per l’altra, novells absoluts i, sobretot, incapacitat per construir un migcamp equilibrat i creatiu. És aquí on Messi no troba prou complicitats, com sí que té al Barça. I Maradona no l’ajuda gaire.