L'Espanyol guanya al Valladolid per 1-0
Lliga BBVA
El concepte de victòria balsàmica és un tòpic del futbol, però ahir va agafar una dimensió d’absoluta realitat per a l’Espanyol amb el triomf per 1-0 davant el Valladolid en la primera jornada de la Lliga 2008-09.
Feia set anys que això no es veia (2-1 al Saragossa, 26-8-2001), i feia mal a la parròquia, perquè cinc de les estrenes amb ensopegada havien estat a casa, i les tres últimes amb derrota. Però aquest bàlsam d’ahir no només ha calmat la irritació estadística. També contribuirà a suavitzar els dubtes i l’ambient enrarit que estaven embolcallant perillosament el nou Espanyol de Bartolomé Márquez. Més encara, l’ungüent va resultar de triple acció: dos homes clau del triomf van ser el golejador Luis García i un Kameni salvador, que a l’estiu han sonat més perquè se n’anaven que per altra cosa.
Amb tot, el bàlsam té marca registrada. Es diu José Luis Mendilibar. El tècnic del Valladolid va decidir el partit amb un moviment tàctic a la mitja part que va rebentar el tub de pomada perquè l’Espanyol s’untés a cor que vols.
El canvi de Mendilibar
El matx va viure un primer temps de bloqueig. La batalla al migcamp era un embús d’operació tornada. Ningú desbocava el partit, ni ho intentava. La grada, nerviosa, feia notar que la ferida no cicatritzava. Però Mendilibar va treure Borja, l’ombra de De la Peña, i va fer entrar Víctor. “Era un canvi per guanyar i el que hem fet és perdre”, va admetre el tècnic basc.
Lliure de marca, De la Peña va poder pensar i sobretot actuar, i quan això passa l’Espanyol es desboca. Als tres minuts Luis García va tenir el primer un contra un, gràcies a De la Peña; resultat, 1-0.
L’equip de Márquez va tenir els millors minuts i va perdonar el segon gol. Especialment un Tamudo força cansat, però també Luis García o Román. Amb el pas dels minuts la pomada perdia efecte.
Va animar-se la cosa amb Òscar Sielva. Amb 17 anys i 22 dies l’olotí és el debutant més jove en la història de l’Espanyol. Mals 10 minuts per fer-ho. El Valladolid va acular els locals i va disposar de tres opcions claríssimes de gol, sobretot Ogbeche. El pal i una mà de Kameni van frustrar els desitjos del nigerià. El punt de drama, d’efectes secundaris inevitables que demanava la història. La ferida, l’herència de l’any passat i les pèrdues de Riera i Zabaleta en dos dies, comença a tancar-se. Ara entra en joc el tractament de llarga durada: arriben des de Mònaco el carriler brasiler Nené –exAlabès, exCelta– i des de Brussel·les el central argentí Nico Pareja, or olímpic a Pequín.
