Stop a la pressió

“Atacar, atacar amb cap”. Pep Guardiola admet en cada prèvia de partit que aquest és el seu dogma de fe futbolístic. Però hi ha dies que al tècnic del Barça li toca defensar-se o, més ben dit, li toca defensar els seus. Llavors sí. Llavors és el primer que treu l’escut i combat dubtes, pressió i entorn sense deixar de tenir la valentia pròpia de l’autocrítica.

Com ahir. Per moments cada pregunta de la premsa semblava que li trepitjava un ull de poll. Primer va haver de protegir Zlatan Ibrahimovic de les altes expectatives i de les comparacions amb Samuel Eto’o. Després va haver de corregir-se a fi d’enterrar qualsevol polèmica amb el camerunès, alhora que va posar a ratlla els utòpics que creuen en un altre triplet, i va denunciar que no es donés valor a la Supercopa que s’ha de decidir aquesta nit davant l’Athletic al Camp Nou (1-2 a l’anada). Més tard va haver de justificar la seva insistència a fitxar Txigrinksi, i encara va tenir temps per lamentar les crítiques rebudes per haver usat tants novells del planter en amistosos tan exigents com el primer davant el Tottenham o el darrer contra el City al Gamper.

Elogis a Ibrahimovic
El primer efecte protector de Guardiola el va rebre Ibrahimovic. “L’únic que li falten són minuts per agafar la forma i adaptar-se a l’equip. Però que es prengui tot el temps que calgui. Pot jugar malament tantes vegades com vulgui. Com més li costi, més estaré al seu costat per ajudar-lo. No entenc aquesta situació de jutjar un jugador pel que ha costat”, va postular el tècnic mentre elogiava la “implicació” i la qualitat del crac. “La intenció és jugar amb ell d’una manera molt semblant com ho fèiem l’any passat. És molt fort, es mou bé a l’espai, té bon joc aeri i bon xut, llegeix bé el joc, té gol, li agrada baixar al migcamp i caure a la banda. Tard o d’hora s’adaptarà”, va remarcar mentre treia al suec la pressió de “marcar una època”, tal com havia apuntat Víctor Valdés.

¿Igualarà Ibra el rendiment d’Eto’o? “Segur que hi haurà comparacions tot l’any, perquè s’han d’omplir moltes pàgines. També n’hi haurà amb el que va fer l’equip l’any passat i segurament en sortirem perdedors, però intentarem fer camí aquest any també”, va reivindicar, mentre alertava que és “quasi impossible” repetir el triplet. “¿En 110 anys no s’havia donat mai i ara parlem de dos seguits? L’any passat va sonar la flauta i intuïm que aquest any no serà així, però hi ha més possibilitats que a partir de la sisena pregunta em pregunteu sobre la Supercopa. Si pensem partit a partit potser ens aproximem al que vam fer l’any passat”, va puntualitzar Guardiola, mentre instava a donar prestigi a la Supercopa que el Barça pot guanyar avui. “És una final i em fa il·lusió guanyar-la. No fa tant el club no rascava bola. A més, de les nou vegades que es va guanyar a l’anada només un cop es va repetir triomf a la tornada. No reservo res”, va advertir. El llum d’alarma està activat, igual que l’autocrítica. “La cago moltes vegades, però més que per entrenar em paguen per decidir”, va concloure.