Xavi culmina l’evolució

Xavi Hernández ha arribat a la plenitud i el món del futbol es treu el barret. Amb 28 anys, titular gairebé sempre durant més de 10 temporades i acostumat també gairebé sempre a un segon o tercer pla, el jugador del Barça ha culminat una progressió constant, fins al punt que comença a ser considerat un dels millors mitjos estatals de les últimes dècades. Reconegut a l’Eurocopa com a MVP, la gent culer ha deixat enrere algun moment de dubte i valora els seus mèrits. Grans exmigcampistes analitzen per a aquest diari l’evolució i el darrer salt –possiblement definitiu– del de Terrassa.

A rebuf de la genialitat que representa Messi, Xavi és ara l’altre líder blaugrana. Si l’argentí ha agafat el relleu de Ronaldinho, el català pot estar fent el mateix amb Deco, les dues referències de l’era Rijkaard. “Ha guanyat autoestima i capacitat de lideratge. Tenia una mentalitat molt dels catalans, de sí però no, que es viu millor sense liderar, però ha vist que podia arribar més lluny i ha fet un pas endavant. Un canvi absolut”, afirma Joan Golobart, mig a l’Espanyol dels 80. “Si Deco manava per agressivitat, ell mana amb la presència de director a totes les parts del camp. «Ho enteneu», ha dit als companys, molts d’ells del planter. Se sent la prolongació de Guardiola”, diu.

Dani Solsona, cervell de l’Espanyol dels 70, també li atribueix un moment “ple” i en destaca els recursos. “Actualment, per mi és el jugador més complet”, assegura. “A partir d’una enorme qualitat, ha sabut anar sumant elements fins a convertir-se en perillós. Sap buscar l’espai i els últims mesos ha guanyat en arribada. Mou l’equip de manera bestial”, assenyala. José Mari Bakero, referent a la medul·lar del Barça de finals dels 80 i els 90, no creu que Xavi hagi canviat gaire els últims quatre o cinc anys, però sí que el veu “més segur de si mateix”. “És més madur, més tranquil. Ha anat creixent, però ja ha deixat enrere la progressió. Se’l nota molt còmode dins l’equip, es diverteix jugant, està disfrutant”, reflexiona el basc, que també situa la seva condició física com una de les claus del seu rendiment. Aquí coincideix amb Vicente del Bosque, exjugador del Madrid i actual seleccionador espanyol: “És molt més fort del que sembla. És resistent”.

Xavi va néixer mitja punta, va endarrerir la posició al mig centre quan era cadet i en arribar a l’elit gairebé ha fet el camí invers. Algunes característiques, però, les ha mantingut inalterables: perd poquíssimes pilotes i marca el ritme com ningú. A la Lliga, és el millor passador, amb més de 430 passades correctes, i el segon millor assistent de gols rere Navas (Sevilla), amb tres. Possiblement l’estigui beneficiant que jugui encara més avançat amb Guardiola que amb Rijkaard, el primer que li va saber treure el potencial ofensiu que porta dins. “És la suma de Guardiola, més Amor, més algun mitja punta passador, tots ells molt bons. Xavi és migcampista total”, conclou Golobart.