Gols per a una estrena il·lusionant

Apunteu: al Barça de Josep Guardiola li agrada anar ràpid, molt ràpid, més per la banda que per l’eix, amb un futbol aproximat al primer toc i vertical. No tragueu cap conclusió perquè la sessió acaba de començar i no se sap si al final la temporada serà un thriller, un happy end, un melodrama o una pel·lícula de terror. Simplement disfruteu amb l’inici del xou. 0-6 per al debut. No està malament. Per bé que el Hibernian, de la Primera escocesa, va assumir de cap a cap la seva condició de teloner i ahir tot va sortir rodó. Del tot? Segur que no. Els mateixos tècnics del Barça van gravar el partit amb càmera pròpia per repassar tots els detalls, totes les proves, tots els condicionants que necessita tenir en compte Guardiola. Primera presa. Primera filmació. Acció.

El Barça va dominar a plaer. No només perquè va inaugurar ràpidament el marcador ni perquè el modest rival va posar totes les facilitats del món. Tots els jugadors blaugranes van tenir temps per pensar i repensar. Una bicoca per a Messi, que va tenir total llibertat de moviments i va acabar proclamat MVP del matx. L’argentí es va rifar rivals guanyant la línia de fons, però també agafant la diagonal cap al centre. Va marcar, va assistir. També es va moure per l’eix per deixar una autopista a Alves, que va crear perill i, coses de l’entusiasme, també algun error que va costar algun clar contracop. Minúcies de pretemporada. Brasiler i argentí van avançar que s’entendran fàcilment i que seran un martell per la banda dreta.

Apunteu més: Henry busca àgil la paret o el xut. No està per entretenir-se. Si cal baixa a recollir pilotes al migcamp, però sempre té el vent de cara. Tindrà sempre aliats a la banda i centrecampistes de molt recorregut que trepitjaran fàcilment l’àrea contrària. Com Keita i Hleb, que tot just van disputar 25 minuts, però que van mostrar empenta i bon sentit tàctic.

Més. Guardiola només volia fer més proves i canvis en una plantilla cansada físicament per les dobles sessions d’entrenament. La pressió no va ser avançada, però això és conjuntural i té a veure amb l’estat físic. El que és poc negociable és l’hàbit de la defensa, en la qual va debutar també Cáceres. La instrucció és que el dispositiu ha d’estar format sempre per quatre defenses, o per tres i un migcampista si un lateral puja. El Hibernian certament només va crear dues ocasions. El Barça un cabàs a part dels sis gols. Això s’anima.