Esports
El Reial Madrid força el cinquè partit en guanyar el DKV
El somni de tornar a una final de l’ACB després de 14 anys va ennegrir-se de cop. El DKV va tirar de fe, lluita i pebrots perquè la baixa de Gaines i els problemes físics de Rudy –sobretot–, Bennett i Barton no deixaven opció a gaire més. El Madrid va aprofitar-se’n per, tot i els excessius nervis, vèncer 70-72 i tornar la sèrie a la capital estatal. Els verd-i-negres queden a mans del Tau per tornar a l’Eurolliga perquè fer la gran gesta dimarts serà complicat amb la infermeria plena.
El partit va començar ben allunyat dels somnis verd-i-negres. Orfes del referent, Rudy, el DKV va sortir espès, sense pilotes interiors i els nervis de veure com 3 triples obrien escletxa massa aviat: 0-11, 3-15 i totes les alarmes enceses a l’Olímpic. Les rotacions d’Aíto van frenar la sagnia, ajudats per l’aparició de Betts. Així, dos triples de Vázquez i Barton van tornar la igualtat (16-19).
La reacció del DKV no va posar gens nerviós el Madrid. Un parell d’accions del croat Tomas i el recurs de jugar amb quatre baixets va donar aire als blancs (22-30) mentre que els badalonins agraïen que els errors del rival des del tir lliure evitessin un maldecap majúscul. Rudy va aparèixer a pista, però delmat de condicions i amb por d’anar cap al cèrcol. Poca ajuda per part del mallorquí. I va aparèixer Flis amb 8 punts seguits per mantenir els locals amb vida a la mitja part: 37-42.
La Penya ho seguia intentant, però les condicions no eren les més òptimes. Sense Rudy, Laviña va veure com li queia ràpid la quarta. Aíto va reaccionar amb un cinc de centímetres i en la partida d’escacs habitual, Plaza va replicar amb una zona 2-3. Sullivan va fer la resta. L’anglès no té nivell ACB i a semis és un calvari. Dos tirs errats sol sota el cèrcol van impedir al DKV situar-se a 2. Acte seguit, triple que no toca ferro i badada defensiva per tancar el quart amb un 46-56 que feia molt mal als jugadors i als 12.120 aficionats.
Forces al límit
Els ànims estaven baixos, però el retorn de Rudy va comportar l’ovació per aixecar la moral. Una zona 1-3-1 va intentar sumar-s’hi. El recurs va tenir efecte, el Madrid no anotava i el repte semblava possible. I més amb els blancs ennuegant-se a la zona. Una antiesportiva de Reyes i un triple de Flis van comportar un 63-63 a 2 minuts del final. Les forces, però, estaven al límit. Un triple errat de Bennett i dues pilotes perdudes, amb Flis intentant resoldre, van dictar sentència. L’esforç final va morir en no tirar els últims 5 segons.
El partit va començar ben allunyat dels somnis verd-i-negres. Orfes del referent, Rudy, el DKV va sortir espès, sense pilotes interiors i els nervis de veure com 3 triples obrien escletxa massa aviat: 0-11, 3-15 i totes les alarmes enceses a l’Olímpic. Les rotacions d’Aíto van frenar la sagnia, ajudats per l’aparició de Betts. Així, dos triples de Vázquez i Barton van tornar la igualtat (16-19).
La reacció del DKV no va posar gens nerviós el Madrid. Un parell d’accions del croat Tomas i el recurs de jugar amb quatre baixets va donar aire als blancs (22-30) mentre que els badalonins agraïen que els errors del rival des del tir lliure evitessin un maldecap majúscul. Rudy va aparèixer a pista, però delmat de condicions i amb por d’anar cap al cèrcol. Poca ajuda per part del mallorquí. I va aparèixer Flis amb 8 punts seguits per mantenir els locals amb vida a la mitja part: 37-42.
La Penya ho seguia intentant, però les condicions no eren les més òptimes. Sense Rudy, Laviña va veure com li queia ràpid la quarta. Aíto va reaccionar amb un cinc de centímetres i en la partida d’escacs habitual, Plaza va replicar amb una zona 2-3. Sullivan va fer la resta. L’anglès no té nivell ACB i a semis és un calvari. Dos tirs errats sol sota el cèrcol van impedir al DKV situar-se a 2. Acte seguit, triple que no toca ferro i badada defensiva per tancar el quart amb un 46-56 que feia molt mal als jugadors i als 12.120 aficionats.
Forces al límit
Els ànims estaven baixos, però el retorn de Rudy va comportar l’ovació per aixecar la moral. Una zona 1-3-1 va intentar sumar-s’hi. El recurs va tenir efecte, el Madrid no anotava i el repte semblava possible. I més amb els blancs ennuegant-se a la zona. Una antiesportiva de Reyes i un triple de Flis van comportar un 63-63 a 2 minuts del final. Les forces, però, estaven al límit. Un triple errat de Bennett i dues pilotes perdudes, amb Flis intentant resoldre, van dictar sentència. L’esforç final va morir en no tirar els últims 5 segons.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.