Un pur voler i no poder
Lliga BBVA
No va repetir l’Espanyol el bon joc mostrat al Bernabéu abans de l’aturada de seleccions. No parlem ja de l’exhibició blanc-i-blava contra el Vila-real de la temporada passada. En realitat, el gran repte dels quatre grans (Sevilla, Barça, Madrid i Vila-real) d’una tacada l’ha tancat amb uns escassos dos punts sumats de 12 possibles. Però les sensacions a l’Espanyol no són dolentes del tot. L’equip sap a què juga –l’encerti més o menys– i ahir es podria haver endut els tres punts si Tamudo no hagués fallat un penal al 72 de la segona.
Tampoc s’hauria de fer un casus belli de l’error del colomenc, perquè als punts –manllevant el concepte boxístic– el Vila-real també podria demanar més al marcador final. Per una ocasió de Pires claríssima i per unes mans de Pareja a xut de Rossi que Fernández Borbalán no va veure.
Sense fricció tàctica
Voler i no poder, si som positius, i prometre i no complir, en el cas negatiu, serien les definicions del matx d’ahir. De velocitat n’hi va haver, a estones també amb la pilota, i la sensació de perill a les dues àrees no va ser aïllada. Però la realitat és que els dos dispositius tàctics es van acoblar perfectament. A l’Espanyol li anava bé que el Vila-real manés i als de la Plana no els preocupava que els locals sortissin a la contra: Pellegrini no permet mai que el seu equip es trenqui realment i sempre es queden cinc homes al darrere.
Ras i curt, no hi va haver fricció tàctica. Potser només al principi semblava que Rossi podria treure de la seva posició Jarque i desequilibrar la rereguarda espanyolista, però amb quatre crits Márquez ho va solucionar. Bé, al no haver-hi aquesta fricció tàctica el partit mai es va trencar realment. Ningú no va anar de corcoll excepte al final, quan les forces no acompanyaven, i les sensacions de perill poques vegades es van concretar (el primer xut entre pals, de De la Peña, va ser al 38 de la primera). A les mencionades hi afegim una acció entre Rossi i Llorente al minut 4, mal rematada pel basc, i una jugada de Nené amb massa cabriola per ser a la frontal de la petita.
Al sac dels mèrits, amb tot, hi quedarà que l’Espanyol ha estat el primer equip de la Lliga que ha deixat sense marcar el Vila-real, i el segon que ha evitat que els groguets guanyin. Ep, i que les noves mesures de seguretat (escorcolls per fi minuciosos, afició rival engabiada a la primera graderia i no a la segona i xarxa protectora més alta) van funcionar a ple rendiment davant la vintena d’aficionats rivals, de la penya finlandesa que té el Vila-real.
