L'Espanyol perd davant el Deportivo (1-0)

Passen les jornades i seguim a l'espera d'al·licients. L'Espanyol va oferir ahir una nova actuació freda, sense esma, sense apuntar i encara menys fer, generant indiferència a l'espera de saber què pretén l'equip. De moment queda clar que no ho aconsegueix. Una única ocasió de gol en tot el partit contra un Deportivo més que just en qualitat i recursos, que en va tenir prou d'una volea de Guardado combinada amb la poca reacció de Kameni per endur-se els tres punts i situar-se en zona europea. La sisena plaça està barata.

Inici entretingut
Deportivo i Espanyol van oferir un inici prometedor, amb flaire de Premier. La pilota anava de porteria a porteria a gran velocitat, amb poca participació dels migcampistes i una sensació de contracop constant prou engrescador. Això sí, cap dels dos era capaç d'aportar el bri de qualitat que ho convertís en ocasió clara de gol. Verdú i Sergio van poder avançar l'onze local, mentre que Aranzubia va avançar-se als tímids atacs visitants amb un pas previ per la banda dreta, on Coro apareixia més de l'habitual quan és titular.

Un foc d'encenalls, trenta minuts de ritme i joc vistós que es van apagar massa aviat. Els migcampistes van reclamar una dosi de pausa i el partit es va ensopir perquè cap dels dos tenia prou qualitat per sorprendre el rival si no hi havia l'efecte confusió que generen els contracops.

A falta de talent, va caldre la col·laboració d'una defensa tova i un porter sorprès, que van convertir una jugada sense perill aparent en l'1-0 definitiu en una volea de Guardado que es va incrustar entre Kameni i el pal. Feia minuts que el Deportivo sense ser superior sí que mostrava més grapa, s'emportava els rebots i arribava sempre un segon abans que un rival apàtic que a sobre veia com el defensa de més garanties, Pareja, queia lesionat abans del descans.

La perspectiva de la segona part feia tremolar. Després d'uns 45 minuts sense trobar la forma de connectar amb Luis García i Tamudo, la defensa feia preveure el pitjor amb Àngel reciclat al lateral dret i Sergio Sánchez a l'eix central per primer cop en els tres últims anys, acompanyat d'un Lacruz insegur. Però l'Espanyol va millorar, ajudats per l'aparició de Román després de mitja part passejant mig adormit. Això sí, amb intermitències, sense poder evitar que l'equip enyorés com sempre la presència del lesionat De la Peña.

El guió va anar per camins previsibles. El Deportivo se sent més còmode al contracop i, amb les misèries dels últims temps, sap que la graderia no li recrimina la gasiveria si el marcador assenyala victòria local. Han deixat el paladar fi quan la permanència ha passat a ser l'objectiu bàsic de la temporada.

A punt Sergio Sánchez
L'Espanyol ho va intentar sense gaire criteri ni profunditat. I encara menys punteria. La millor ocasió va ser per a un defensa, Sergio Sánchez, que va es quedar sol després que Moisés pentinés la pilota en una falta llunyana. Un cop més, a pilota aturada, única forma de crear perill. Aranzubia va desviar-la.

Pobres arguments i mal resultat. El partit es va ennegrir en talent i habilitats: més travat, espès, de cops i queixes en un aire difícil de respirar i que no va fer moure l'1-0. El Deportivo va poder sentenciar en una rematada al pal de Bodipo, que també va disposar d'un frec a frec salvat per Kameni. A l'altra àrea, ben poc. Un penal de murri de Sergio a Valdo que l'àrbitre no va veure i un parell de xuts llunyans centrats i d'escassa potència. Així és impossible. Els gallecs van trobar-se en zona UEFA fent ben poc. Hi pot aspirar l'Espanyol? Primer hauria de saber a què juga.