Eto'o torna momificat i mig lesionat

Amb la cuixa esquerra embenada i amb la cara pintada pel dolor físic i moral. Així va acabar Samuel Eto'o la Copa d'Àfrica. Ni la satisfacció d'haver recollit el premi al màxim golejador (cinc gols) del torneig va consolar el davanter del Barça, impotent davant la superioritat d'Egipte, hexacampiona del continent africà i autèntica bèstia negra dels camerunesos. El golejador blaugrana s'haurà de sotmetre en les pròximes hores a proves mèdiques per diagnosticar l'abast de les molèsties amb què va concloure la final.
En principi, la lesió del camerunès no ha de ser greu. "He parlat amb ell i m'ha dit que és només una fatiga muscular. Li han de fer proves, però no és res d'important", va avançar ahir el seu representant, Josep Maria Mesalles, a RAC 1.

Es complia el minut 80. Feia poc que Abu Treika havia aprofitat un regal de la defensa camerunesa per inaugurar el marcador i fer un pas de gegant, quasi definitiu, cap a la revalidació egípcia del títol. Presses. Neguit. Ansietat.

Eto'o, un nàufrag durant tot el partit entre els tres centrals rivals, va provar de crear perill per igualar el matx. Un intent de dríbling, una centrada a l'àrea i una punxada a la part posterior de la cuixa esquerra. Per un moment va pensar en el pitjor. Però va aguantar al camp, perquè s'havien esgotat els canvis i el Camerun el necessitava. Però no va tocar pilota i va esprintar amb una certa por. En les últimes accions a la desesperada del Camerun per empatar no hi va participar.

Un partit per oblidar. Després d'un primer temps prou igualat, amb un ritme altíssim que va dissimular la tensió del matx, Egipte va fer valer el seu millor joc col·lectiu. El porter de l'Espanyol Kameni va poder erigir-se en l'home del partit per al Camerun, ja que va fer aturadasses davant Abu Treika, Moawad i Moteab. Encara es va aliar amb el pal en un remat de Hosny, mentre es tenien poques notícies de l'atac camerunès.

Fora de l'onze premiat
Eto'o, que no ha acabat inclòs en l'onze ideal de la Copa d'Àfrica -sí Touré Yaya-, va estar més lligat que una mòmia per la defensa dels faraons. Tot just va fer un xut remarcable per a un equip que va jugar al límit de la seva força física, però que li va faltar subtilesa en el toc.

Al final, un error monumental de Richard Song va acabar confirmant Egipte com la selecció més llorejada d'Àfrica, amb sis títols i dues finals guanyades al... Camerun.