Nyap franquista a París
La Federació Catalana de Rugbi sabia des de fa vuit dies que havia perdut el judici a París per recuperar la seva condició de membre fundador, i per tant de ple dret, de l’antiga Federació Internacional de Rugbi (FIRA, actualment FIRA-AER). Sabia també que les al·legacions de la Federació Espanyola (FER) donaven per vàlid com a argument jurídic el decret franquista del 1941 que anul·lava les federacions catalanes en favor de la Delegación Nacional de Deportes, és a dir, de la Falange. El que no va saber fins a aquest cap de setmana és que el mateix jutge del cas, Pascal Herald, president de la sala primera de dret societari del Tribunal de Gran Instància de París, ha donat per bo aquest argument, i l’ha fet principal per sentenciar: la federació catalana de rugbi actual no és la mateixa nascuda el 1922 i que el 1934 va participar en la creació de la FIRA.
El president de la FCR, Xavier Canal, va expressar ahir la seva perplexitat i indignació per la sentència. “L’únic argument és el decret del 1941, li dóna validesa [el jutge] com si fos una norma democràtica. És curiós que a l’Estat, per les normes derogatòries de la Constitució, no pot ser considerat fonament de dret cap decret d’aquest tipus, i a França ha passat. I és lamentable que un Estat [referint-se a Espanya] que es considera pioner en drets socials estigui validant i es recolzi en un argument franquista”. De fet, segons la llei de l’esport espanyola cada federació espanyola representa el país, no a ella mateixa.
El text de la sentència afirma que “considerant que a partir d’aquell moment [22 de febrer del 1941], i suposant que la condició de membre fundador, i per tant de membre de ple dret de la FIRA, hagi estat adquirida per la Federació Catalana el 1934, cosa que el 1941 ja havia estat impugnada per la Federació Espanyola, es demostra que la demandant ha perdut aquesta condició des de l’any 1941”.
Hi haurà recurs
Però hi ha un altre argument destacat de la sentència que deixa en pitjor lloc el jutge. Considera que la FCR no pot aspirar a ser reconeguda perquè “en el marc de les disposicions d’una llei del 1980 i del decret de 13 d’abril del 1981”, l’article 2 de la mencionada llei diu: “Podrà existir només una federació catalana per cada esport, la qual serà necessàriament membre de la corresponent federació espanyola, i no podrà actuar fora del territori català sense el previ acord i l’autorització de la federació espanyola”. I, esclar, qualsevol disposició legislativa de l’esport va quedar derogada per la llei de l’esport del 1999, prèvia transferència de les competències en l’esport. Més encara, l’article 202 de l’Estatut vigent dóna plens poders a la Generalitat per promoure l’actuació exterior de les federacions.
“És una derrota, però no un fracàs, perquè la sentència demostra que el sentit de la lluita és bo”, va valorar Canal. La FCR estudia ara –té un mes– com articularà el recurs i a quina instància el presentarà.
