4-1: Messi condueix el Barça a les semifinals de la Champions

Pocs arguments més necessita Leo Messi per ratificar la seva condició de número u del planeta futbol, però aquesta nit n'ha aportat un més, destrossant el somni de l'Arsenal amb un hat trick a la primera part i un gol de propina a la segona i conduint el Barça (4-1) a les semifinals de la Lliga de Campions, on s'enfrontarà a l'Inter de Mourinho.

El 10 blaugrana ha assumit la responsabilitat del seu rang, ha exercit el lideratge del seu equip i ha conquerit tot el protagonisme del partit, de la nit europea, d'aquests quarts de final, de la Champions, amb una exhibició determinant, només a l'alçada dels més grans.

L'equip anglès va plantar cara. No tenia res a perdre i va anar a buscar el partit, pressionant molt amunt, molt fort, amb moltes faltes. L'àrbitre li va aplanar el camí concedint-li un gol (Bendtner, minut 18) precedit d'una clara falta a Milito, però la qüestió és que els de Wenger estaven drets, ben plantats sobre el camp, incomodant al Barça, guanyant l'eliminatòria, alimentant el seu somni, fins que ha aparegut Messi.

Primer ha triturat l'avantatge gunner amb un xutàs per l'escaire que ha fet inútil l'estirada d'Almunia. Després, l'ha superat amb una creuada suau amb la dreta, després d'una arribada fins al fons d'Abidal, marca de la casa. I abans del descans, ha arrencat sol devorant els 35 metres que l'Arsenal -valent o temerari- havia deixat a la seva esquena i ha superat de nou Almunia, ara de vaselina.

Amb el hat trick ja havia encarrilat la classificació, ja era descomunal, ja es destacava com el màxim golejador de la història del Barça a la Champions, ja havia igualat els 7 de Cristiano Ronaldo com a pichichi de la competició, però encara en va afegir un més per demostrar que és el més gran.

El Barça ha començat amb dificultats per circular de forma fluida i s'ha passat tota la segona part tocant i tocant, deixant passar els minuts, apostant pel pragmatisme, pel no desgast, pensant potser en la batalla que l'espera dissabte al Bernabéu, amb la Lliga en joc. Però Messi especula poc, sempre en vol més, sempre vol jugar, té una ambició sense límits i a dos minuts del final ha tingut el seu premi marcant el quart per sota les cames d'Almunia, com Belletti en la final del 2006.

Messi ha brillat aquest cop molt més que l'equip, però l'equip ha fet possible que Messi brillés, amb una pressió constant, molta solidaritat i amb un encert gran en defensa, sobretot d'un Márquez molt discutit, que no era titular feia dos mesos i que va respondre a la crida de Guardiola amb una actuació majestuosa. Per davant, Xavi ha estat l'ànima, Busquets el cor i Keita els pulmons. La màquina ha funcionat i el Barça ja és a les semifinals. La cara, el retorn al final d'Iniesta. La creu, la nova lesió d'Abidal.