L'Espanyol passa a quarts de final de la Copa del Rei

L’Espanyol va passar ronda i té dret a buscar la sorpresa majúscula en el derbi a quarts. I Mané va viure el primer triomf. Fins aquí les bones notícies. L’onze blanc-i-blau va empipar de valent els escassos aficionats que van tenir la paciència de pujar al Lluís Companys superant el Poli Ejido per 1-0 amb un joc lamentable, reforçant la defensa al tram final, demanant l’hora i donant les gràcies a l’àrbitre per empassar-se un penal. Els andalusos van dominar, van aportar el joc i van merèixer classificar-se, perquè en la majoria de trams no se sabia qui era de Segona B i qui de Primera.

L’inici va ser rodó. Román va provar sort només arrencar i als sis minuts va pentinar un córner que Robles va acabar d’introduir en l’1-0. Eliminatòria de cara, el 3-2 de l’anada capgirat i si el Poli portava de pla tancar-se al darrere, tàctica en orris.

Cristian, salvador
El problema és que ben aviat es va veure que els andalusos són un onze ambiciós que va ridiculitzar el potent Vila-real i que té argument per crear més d’un maldecap. Ben poc va trigar Cristian a exercir de salvador en un mà a mà amb Jorge Molina. Poc abans l’àrbitre s’havia empassat unes mans claríssimes de Pareja a l’àrea i la falta de punteria de Juli també oferia un cop de mà.

El drama es dibuixava a l’horitzó. El Poli va assumir les regnes, va combinar amb facilitat i va despullar les misèries locals. Mané va apostar per un doble pivot i un migcampista com Román a la mitja punta, però les passades eren lentes i previsibles, sovint caient en el pecat ja tradicional d’esperar les pilotes llargues dels defenses, sempre imprecises. Així, no va resultar estrany que els pocs seguidors diguessin prou al pas per la mitja hora. La mostra d’incapacitat era tan evident que els xiulets van fer acte de presència, cosa que va augmentar els nervis dels jugadors en un peix que es mossega la cua.

Mané va provar de canviar al descans la mala dinàmica amb el jove Sielva ocupant el lloc d’un Lola apàtic. Pocs segons i Molina es plantava davant Cristian, salvant Béranger sota pals. Un mal inici, símptoma que poca cosa variaria. 

Callejón i Àngel van tenir l’opció de marcar, però l’Espanyol està renyit amb el gol. A pilota aturada i para de comptar. Així que tocava patir. Nené a porteria buida tampoc ho va evitar després d’un regal de Razak i els xiulets constants van col·laborar a fer endarrerir l’equip, amb el toc de gràcia final de Mané sacrificant un davanter per fer entrar un central. Contra un Segona B i a casa!

Cristian va tornar a salvar l’empat en temps afegit i l’Espanyol va respirar amb el xiulet final. Primer triomf en dos mesos. És un primer pas. La imatge lamentable, però, no convida a l’optimisme.