L'Espanyol també guanya a Bremen (1-2)

El partit ha començat de la manera més temible per a l'Espanyol: gol ràpid del Werder Bremen en el minut 4, fet per Hugo Almeida. El gol ha esperonat l'equip alemany, que ha dominat l'inici del partit, endut tant per la motivació del gol com per la imperiosa necessitat de fer-ne dos més. Així, en el minut 11 el Werder Bremen ha tingut una altra ocasió de perill.

Però l'àrbitre ha expulsat el davanter alemany Klose en el minut 19, quan li ha ensenyat la segona targeta groga: la primera per un cop de colze, la segona per fingir una falta inexistent. En aquest moment l'Espanyol ha pogut recuperar l'alè, malgrat que l'ímpetu alemany el mantenia pressionat. Els pericos pressionaven més endavant per dificultar les jugades de perill del Werder Bremen, i puntualment aconseguien articular contraatacs prometedors. Mentrestant, l'àrbitre prenia decisions desconcertants, i els dos equips seguien jugant a futbol, l'Espanyol intentant administrar l'avantatge assolit a Montjuïc i els alemanys amb nervi i tensió.

Cap al minut 30 el porter de l'Espanyol, Gorka Iraizoz, ha tornat a veure venir els jugadors alemanys amb més males intencions que no pas una altra cosa, però afortunadament sense prou punteria per posar reduir encara més l'avantatge blanc-i-blava en l'eliminatòria.

Fins a la mitja part, l'Espanyol ha hagut de defensar-se, especialment en els llançaments de córners, però ha arribat a la mitja part amb un sol gol en contra i tres a favor, els anotats en el fantàstic partit de l'anada, la setmana passada.

Segona part: canvia el conte...
Als cinc minuts de la segona part el partit pintava cardíac: atacs constants del Werder Bremen i la sensació que serien 45 minuts de patiment constant. Però en el minut 50, en una jugada més aviat aïllada, Coro ha sabut aprofitar una pilota rebotada dins l'àrea per fer un gol que canviava radicalment el partit i l'estat anímic dels dos equips. De la por a repetir l'infortuni de fa anys amb el Leverkusen l'Espanyol ha passat a una gestió del partit en què ho tenia tot de cara, excepte, esclar, el fet de no jugar a casa. L'equip contrari amb 10 jugadors, el marcador global de l'eliminatòria, 4 a 1, del tot favorable i amb els gols fora de casa a favor, i la certesa de que en els contraatacs podia fer mal als alemanys, que a poc a poc haurien d'abocar-se temeràriament a l'atac.

I així ha estat: en el minut 60, Lacruz ha rematat gairebé sol, en el segon pal, un córner, i el porter Reinke s'ha quedat astorat veient com la pilota entrava picadeta entre ell i el pal. 1 a 2 i l'Espanyol amb tot de cara per jugar la final de Glasgow, i Gorka aturant tots els xuts i centres que feien els alemanys per intentar voluntariosament equilibrar l'eliminatòria.

Potser per provar l'impossible, en el minut 70, el jugador del Werder Bremen Diego ha intentat un gol des de llarga distància que ha suscitat que la claca alemanya aplaudís, símptoma inequívoc de que en gran mesura donaven per perduda l'eliminatòria i es conformaven amb dosis de futbol infructuós.

Els últims 20 minuts del partit han estat estranys, com si el joc s'hagués anestesiat, encara que els jugadors continuessin jugant. Les cares dels seguidors dels dos equips eren tan representatives com el marcador, i com se sol dir en aquests casos, un dels dos equips devia tenir força ganes que tot plegat s'acabés. L'Espanyol, beneficiat pel marcador ha mirat d'evitar riscos (targetes grogues, lesions: Riera i Tamudo han estat substituïts), i amb tot s'ha estat a punt de produir una tangana en el minut 82 entre Gorka, el porter de l'Espanyol, i Almeida, el davanter del Werder Bremen que en el minut 4 havia inaugurat el marcador i començat un guió de partit que, finalment, no ha acabat com ell devia preveure'l en aquell instant.

L'Espanyol jugarà contra el Sevilla la final de la UEFA. El Sevilla defensarà el títol que va guanyar l'any passat; l'Espanyol podrà treure's l'espina que li va clavar el Bayer Leverkusen l'any 1988.