"No som un club gran, però som un gran club"

Per fi el Ricoh Manresa es va poder lliurar a la celebració. Tot i la sonada festa la nit abans de tornar de Huelva a Catalunya, faltava el caliu de l'afició. I ahir, 48 hores després de fer efectiu el retorn a l'ACB, hi va haver resposta, amb un miler llarg d'aficionats omplint la plaça Major de la capital del Bages.

El mateix escenari on s'havien celebrat anteriors gestes, com la Copa del 1996 o la Lliga del 1998. Totes inesperades, inclòs aquest últim ascens. Perquè no es va estar ningú, ni els jugadors als parlaments, de recordar que l'ACB semblava a anys llum del Nou Congost no ja als inicis de temporada (tercers per la cua), sinó també a meitat d'exercici: va començar la segona volta onzè.

"No som un club gran, però som un gran club", va sentenciar el president, l'advocat i periodista Josep Vives, per resumir els valors del Resa. "L'equip ha pujat per qualitat, però també perquè els jugadors han anat més enllà de la professionalitat", va explicar amb més detall. Són la familiaritat i el compromís, a falta de diners -l'any que ve amb prou feines arribaran al mínim que exigeix l'ACB, 4 milions d'euros-, que tan han caracteritzat durant anys el club.

Per cert, que l'últim tràmit, la final de la LEB, haurà d'esperar, ja que ahir el Lleó va salvar el match ball davant el CAI Saragossa (73-82) i ha forçat el cinquè partit, que jugarà a casa.