"Poder defensar Catalunya en un Mundial és tot un privilegi"

Juan Antonio Fernández (Barcelona, 1951) sempre podrà dir que va ser el seleccionador de Catalunya en el primer Mundial de futbol sala que va disputar el combinat nacional. Com tots els seus jugadors, el tècnic és conscient de "l'immens privilegi" que viu aquests dies a Mendoza i espera amb ganes el debut contra l'Equador. Entrenador de llarga trajectòria en el món d'aquest esport, Fernández intenta "aïllar els jugadors de la pressió i transmetre optimisme".

Quines sensacions té a poques hores del debut?
Molt bones. Estic encantat amb l'ambient de grup de l'equip i cada vegada m'agrada més parlar "d'equip nacional de Catalunya" més que no pas de "selecció". Som conscients de la dificultat de la competició, però tenim il·lusió i estem convençuts de poder fer un bon paper. Amb tot, el que puguem fer no és més important que el fet de ser aquí. Som una selecció més, un país més que participa al Mundial.

Ser aquí és una victòria?
Som els subcampions d'Europa i això ens obliga a donar el màxim, però estem en un Mundial amb les seleccions sud-americanes, que estan un graó per sobre de la resta, i hem de ser realistes. Les travesses donen a Rússia, una potència, la cinquena opció al títol; imagina't a nosaltres! Però com més difícils són les fites i més importants els rivals, més hi tens a guanyar.

L'equip està a punt?
Sí, tot i que em preocupa la falta de ritme de competició. És el nostre handicap respecte als rivals. Però disposo de tots els jugadors que volia i lluitarem.

Així doncs, quin és l'objectiu?
Tenim un grup difícil. Paraguai ja la coneixem -és la campiona del món-, Xile és una incògnita i de l'Equador en tenim molt bons informes. El primer partit té moltíssima importància i segurament marcarà la nostra actuació. Començar bé és vital, per la competició en si i l'estat anímic dels jugadors. Per nosaltres, defensar Catalunya en una competició de màxim nivell és un premi; som uns privilegiats i ho sabem. Ara bé, un cop aquí, no ens hem de conformar. Volem fer-ho tan bé com puguem i primer cal classificar-nos per a quarts, ja una fita, tenint en compte que som al grup dels menys favorits.

¿Es fa difícil treballar amb tot l'enrenou mediàtic que genera la selecció? Una situació que ja es va viure a la Copa del Món a Rússia.
És dur. En aquell cas, tota la polèmica del partit contra Espanya va espatllar en part l'experiència i va ser una llàstima. Jo vaig dir des del primer dia que era bo jugar aquell partit, amb normalitat, i la vida continuaria igual. Aquí ja veiem que als mitjans l'enrenou és constant però no ens espatllaran el Mundial.

Ho va passar malament?
Sí, van ser dies durs i tot l'enrenou ens va desgastar força. Té una part positiva, perquè es va parlar de futbol sala, de la FCFS, de la selecció, de l'AMF..., però va ser sobretot un fet negatiu. Alguna gent va aprofitar per tirar molta terra damunt nostre i fer comentaris no gaire agradables. A més, vaig patir pels jugadors perquè fins i tot s'insinuava que la Federació Espanyola voldria sancionar-los. Molt trist.

Hi va haver mala fe? I ara?
Existeix la mala fe. A mesura que passa el temps estic més convençut que hi ha mans negres a qui no interessa que el futbol sala de Catalunya tiri endavant. Suposo que a la Federació Catalana de Futbol li dol no poder competir internacionalment, però han d'entendre que nosaltres no fem mal a ningú ni usurpem res. Senzillament estem dins d'una altra estructura internacional -l'AMF- com a membre de ple dret i participem en els seus esdeveniments.

L'entesa sembla difícil.
L'administració juga un paper important. Però estem en dos camins diferents: FIFA i AMF. No podem signar cap acord amb el futbol, perquè això faria que ens expulsessin de l'AMF, però sí que amb bona voluntat i la intervenció de l'administració es podrien aconseguir moltes més coses. Però no sóc gaire optimista.

Per acabar, un somni...
Guanyar aquest Mundial històric per a Catalunya. Sóc realista i és difícil però m'agrada somiar.