El Barça torna a perdre a Riazor (2-0) en un altre partit penós

El ridícul ha absorbit el Barça. La indignitat amb què ha assumit la derrota a Riazor ha esgotat tots els renecs en vigílies de plantar-se a Manchester per a la defensa de l’últim honor que li queda. La dimissió que ha fet l’equip blaugrana a la Lliga fa vergonya aliena. El tantsemenfotisme d’aquesta temporada s’ha produït abans al camp que a la grada, i això és la pitjor continuïtat que podia tenir l’autocomplaença detectada el curs passat.

El Barça va llençar ahir un nou partit a les escombraries i ni la proximitat d’una cita tan important com la tornada de la semifinal de la Champions a Old Trafford l’allibera de pecats. És cert que l’alineació contra el Deportivo res tindrà a veure amb la que dimarts defensarà la il·lusió d’entrar a la finalíssima europea, però l’apatia blaugrana que es va veure a Riazor és inútilment excusable. Tant se val que el Barcelona desafiés el millor equip de la segona volta sense vuit titulars. En el partit que va jugar sense arquitectes (Xavi i Iniesta), l’equip blaugrana va edificar un pont de plata perquè el Madrid faci una passejada triomfal cap al títol. Si els blancs vencen avui i no ho fa el Vila-real, ja seran campions. A aquest afront, el conjunt de Rijkaard hi ha de sumar la desgràcia de veure encarida molt la segona plaça, amb la qual cosa es pot veure abocat a haver de disputar a l’agost la prèvia de la Champions encara que surti campió d’Europa. El revés esportiu, però també econòmic –perillaria l’organització de gires de l’equip–, seria monumental per al club.

Nul·la creativitat
El Barça va tenir poca llum des de l’alineació. Pinto va debutar en un partit de descrèdit general, en què l’equip va perdre l’estil amb les baixes de Xavi i Iniesta i la suplència de Deco. Feia prop de dos anys que Rijkaard no proposava un onze sense cap d’aquests tres jugadors. El tècnic va apostar per la corpulència de Touré, Márquez i Gudjohnsen, però ni l’equip va ser prou consistent ni, efectivament, va tenir idees clares per proposar jugades creatives. Tot just una intervenció forçada de Gudjohnsen i una rematada d’un adormit Bojan van poder inquietar el Deportivo al primer temps. Per contra, el conjunt gallec, que es va sentir estrany amb la poca iniciativa que va dur el Barça, va enviar una rematada propera al travesser i va assajar molt el xut.

Si va actuar sense profunditat ni efectivitat el Barcelona a la primera part, encara després va perdre ambició i tot l’entusiasme. Els blaugranes van moure’s amb sang d’orxata i així el Dépor va poder rematar dins l’àrea petita per guanyar. Sylvinho encara va impedir la golejada en una acció sota pals. El Barça va tenir ahir Europa al cap, però no va tenir dos dits de dignitat al front. Una tortura.

Per veure la crònica del partit, clica aquí