Esports

Espanya guanya 4 a 1 Rússia

Eurocopa 2008

Les 16 seleccions presents a Àustria i Suïssa ja han debutat. És, per tant, el moment de fer un primer balanç, molt succint això sí, però en part indicatiu del que ens pot deparar la resta de l’Eurocopa. Per ara hi ha hagut unes quantes decepcions, algunes en part comprensibles, casos dels modestos amfitrions, i altres de més sorolloses en tractar-se dels actuals campions i subcampions mundials, Itàlia i Grècia.

L’Eurocopa 2008 confirma, en definitiva, que està oberta a un ampli ventall de possibilitats. De candidats al títol n’hi ha un bon grapat perquè de moment no s’intueix un favorit clar. Portugal ens va oferir alguns minuts per a l’esperança, Holanda es va mostrar com una piconadora i Espanya va firmar també una victòria contundent pel marcador i per la seva autoritat, però ara falta que confirmin les expectatives.

Precedent mundialista
L’equip de Luis Aragonés va mostrar solvència i fins i tot un joc brillant al contracop per golejar Rússia. Una història, de fet, que es repeteix en una de les grans cites futbolístiques. Tan sols cal remuntar-se al Mundial 2006, en què l’equip espanyol va debutar amb un 4-0 a Ucraïna. Després, el de sempre, amb les maletes cap a casa als quarts de final.

Amb una efectivitat demolidora, David Villa va posar la guinda al festival de tocs dels seus companys de mig camp. Un hat-trick que sens dubte revaloritza el valencianista en el mercat, encara que la millor notícia per al seu tècnic va ser l’efectiu tàndem que pot formar amb Fernando Torres. Dos acreditats puntes que suposen una evident amenaça per a les defenses rivals, encara que aquesta opció del 4-4-2 suposi deixar fora de l’equip Cesc Fàbregas. Una heretgia per a alguns, sobretot per a la legió d’admiradors del d’Arenys a la Premier.

Amb el toc per bandera, l’estil que més la defineix, la selecció espanyola va exhibir profunditat i una important capacitat desequilibrant a la zona ampla del camp. El de Luis és un equip que necessita tenir la pilota i muntar el seu futbol des del criteri i la polidesa. Així van anar caient els gols, alguns d’una elaboració exquisida, com en la pilota de Cesc a l’esquena de la defensa russa que va suposar el 3-0. O en el segon de Villa, després d’una assistència magistral d’Iniesta. Sense oblidar el partidàs de Xavi, que a més de buidar-se en defensa es va cansar de repartir joc i va provocar l’últim gol, el de Cesc.

Arguments, en definitiva, que de nou serveixen per inflar el pit dels espanyols, sobretot dels vociferants mitjans de la capital, encara que farien bé de recordar la història i sobretot ajustar una defensa que és l’única cosa que desafina en aquest grup.

Ibrahimovic, clau
L’altre partit del Grup D no va tenir res a veure amb el disputat a Innsbruck. Grècia i Suècia estaven avorrint les ovelles fins que al minut 67 Ibrahimovic va desencallar el partit amb una espectacular rematada. El davanter interista, curiosament, portava més de dos anys i mig sense marcar amb la selecció nòrdica, tot i que amb una absència voluntària pel mig.

I si el gol d’Ibrahimovic és probablement el millor fins ara del campionat, el que cinc minuts després va marcar el seu company Hansson per tancar el partit es pot considerar el més absurd. L’errada del porter i defenses grecs va plasmar les mancances i nul·la ambició de la vigent campiona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.