Antonio Campos, del Barça a l’Espanyol i pioner en el sector del comerç esportiu

Antonio Campos Homedes (10-4-1936, Tortosa), que va morir dissabte, als 87 anys, no és un jugador qualsevol en el futbol català. Tot i que la seva trajectòria professional més rellevant la va tenir a l’Espanyol, va ser un jugador sobretot estimadíssim al Terrassa entre el 1959 i el 1961. “Va arribar a tenir la seva pròpia penya, la Penya Campos”, recorda el seu fill, Toni, que sempre va sentir grans històries d’un futbol que era a anys llum del que coneixem avui dia. La més llegendària, la del gol que va marcar amb la samarreta blanc-i-blava a Ramallets, en un partit amb tota la família a la grada. “Tots eren del Barça, o sigui que va ser una sensació estranya però inoblidable per a ell.” També recordava amb orgull que el curs 1959-60, a les files del Terrassa, va rebre el premi millor jugador de 2a divisió.

Campos es va formar en el club de la ciutat a Tortosa però ben aviat va cridar l’atenció del Barça, que se’l va endur amb 18 anys cap al seu futbol de formació. “Ell sempre em deia que era interior dret, una posició que sembla que ha desaparegut en el futbol actual”, precisa Campos. “Amb el Barça –afegeix– va arribar a jugar algun amistós, però el club el va fer jugar en l’Espanya Industrial, que llavors era com es deia del filial i que sempre m’ha semblat, aquest nom, una cosa realment curiosa en la història del futbol català.” Va signar un contracte de quatre temporades amb l’Espanyol, equip amb el qual va debutar la temporada 1958/59. Per foguejar-lo, el club blanc-i-blau el va cedir al Terrassa, que en aquells anys jugava a 2a divisió.

Després de convertir-se en un dels millors jugadors de l’equip vallesà, va tornar a l’Espanyol, on la temporada 1961/61 va marcar dos gols i va coincidir en la plantilla amb el davanter Antoni Camps, fet que va provocar més d’un malentès en les alineacions d’aquell temps. Va viure el debut del club en les competicions europees, però Campos no era un jugador a qui li agradessin molt els desplaçaments en avió. Va jugar en altres històrics del futbol català, com el Lleida (1962/63) i el Reus (1963/64), abans de retirar-se al Sants, un altre equip on es va sentir molt estimat.

Quan es va retirar, Campos va continuar lligat al món de l’esport. Va ser, de fet, un dels pioners en obrir a Barcelona botigues especialitzes en la pràctica esportiva. En va arribar a tenir quatre, amb el nom d’Sports Antonio Campos, la més coneguda a la Bonanova, entre els anys 70 i el 2010. “Va ser la primera botiga de la ciutat especialitzada en running, la primera en importar marques com New Balance. Els metges i els podòlegs recomanaven a la gent que hi anés. Va estar al peu canó fins que es va jubilar”, recorda el fill.

Campos va mantenir la passió pel futbol i l’afició per l’Espanyol mentre l’estadi de Sarrià es va mantenir en peu. “Hi anava molt sovint, però li va saber molt greu quan van tirar el camp a terra, i a Montjuïc ja no hi va anar mai. ”