Itàlia surt del túnel i passa a quarts darrera Holanda

Resulta fàcil deduir que no era precisament el rival desitjat, però la selecció espanyola ja sap que per aprovar la seva assignatura pendent, superar els quarts d’una gran competició, haurà de passar per sobre d’Itàlia diumenge que ve. Un rival de consideració, tot i les baixes de Pirlo i Gattuso per sanció, que una vegada més ha sabut refer-se d’un començament penós, fins i tot traumàtic per la golejada davant Holanda, per plantar-se on més li agrada, en la fase decisiva que tan bé acostuma a gestionar. I tot gràcies a un poc convincent i afortunat triomf contra França i a la derrota de Romania contra els suplents holandesos.

Als italians se’ls van posar les coses de cara ben aviat, quan Ribéry, sens dubte el bleu més desequilibrant a hores d’ara, deixava el camp en llitera al minut 10 probablement amb una lesió important. No van acabar aquí, però, les desventures del subcampió mundial, perquè poc després, al 24, Abidal feia un penal sobre Luca Toni que, a més, li costava l’expulsió. El retorn del blaugrana a la titularitat, que abans d’això ja havia quedat en evidència davant el 9 rival, no va ser lluït.

Diuen que les desgràcies mai no vénen soles i, per si no n’hi hagués prou, a més del gol de Pirlo en transformar la pena màxima, el 2-0 també va arribar en una acció a pilota aturada. En aquest cas en un llançamet de De Rossi que va ser desviat per Henry. Trist comiat per al davanter blaugrana, que per primera vegada va coincidir amb Benzema, i per a una França a la qual ja se li ha posat data de caducitat, començant pel seu seleccionador, Raymond Domenech.

Suspicàcies avortades
La primera condició per anar a quarts, la que depenia d’ella mateixa, ja s’havia complert per a Itàlia. La segona afectava indirectament Holanda, que no s’hi jugava res en tenir assegurat el primer lloc. Les suspicàcies havien escalfat l’última jornada del grup C, el de la mort, tot i que el desenllaç va avortar qualsevol possible polèmica.
Van Basten, això sí, va passar de recomanacions, inclosa la de Cruyff i d’un patètic Arrigo Sacchi, que s’havia atrevit a enviar una carta al tècnic holandès recordant-li que havia estat “company de Donadoni”, precisament amb ell a la
banqueta, i també que mirés pels interessos “de tots els teus admiradors italians”.

Suggeriments fora de lloc que semblaven deixar Romania com a mer convidat de pedra, menyspreat fins i tot per tanta especulació. Van Basten, com és lògic, va donar descans a les seves peces més importants però no per això va deixar de presentar un equip competitiu i molt motivat. Era el moment perquè els suplents de l’oranje es reivindiquessin i no van fallar. Amb tres victòries clares en els tres compromisos disputats al grup de la mort, amb nou gols a favor i només un en contra, Holanda apunta molt alt en aquesta Eurocopa.